Si ens veiessis

Com una fiblada a la pell em ve aquell pensament tan dolç i amarg a l'hora.

Sonen les primeres nota de la cançó que sempre us dedicavem i em veniu al cap, m'imagino aquella taula tan ben parada on no faltava de res. Els tiets amb els petits arribant i vosaltres mirant-nos orgullosos de la feina feta.
I tu, iaia, deies "tothom a taula que és hora de sopar" amb aquella dolçor, podiem parlar hores i hores i l'emoció creixia per moments...
I si veiessiu la petita com s'enfila a la cadira i ens diu el vers, i el tiet continua cantant aquella cançó que ens transporta a vosaltres i, aguantant-me les ganes de deixar anar un mar de llàgrimes penso.. Si ens veiessiu! Serieu els avis més feliços d'aquest món.

Us estimo

Pertànyer a algun lloc

Un bon amic m'ha dit una cosa que m'ha fet reflexionar molt...

" Ara sé que haig de prendre la direcció del meu cor, que mai no és massa tard per tornar a començar i si em dius que ets a dalt jo et dic que ets a baix depèn d'on t'ho has mirat, i que tot és relatiu. El meu cap i el meu cor barrejats al mateix sac, un grapat de raons per passar fulla a un dia nou, però de nou atrapat creia millor sempre els temps passats, la nit se m'escapa dins un bar, no tinc pressa per fer-me gran, però no tornaran moments que enyoro però si que arriben dies diferents. Senzillament espero recobrar el sentiment de pertànyer a algun lloc"

Després de la meva experiència a Itàlia puc dir que obrir les ales no és dolent, just el contrari. Marxar et farà gran, et farà tornar a néixer i et farà créixer. Així que fes la maleta amb el cap ben alt i omple-la de totes les coses bones que tens aquí, una vegada allà viu i gaudeix. Veuràs que quan tornis aquesta maleta pesarà molt més que abans i és que també portaràs un munt de coses bones que has viscut allà. Al cap i a la fi, això és el que compta.
Espero que tinguis un gran viatge i una gran experiència! Molta sort!

https://www.youtube.com/watch?v=ZALGy3FXgz4

Masia Tinet

Aquestes vacances hem estat a la Masia Tinet, una casa de turisme rural situada a Deltebre.
El Delta de l'Ebre per si mateix ja té un encant especial, però si hi afegeixes una habitació màgica, amb una decoració immillorable, una casa perduda enmig d'inacabables camps d'arròs, una piscina amb jacuzzi, esmorzars a la fresca, postes de sol que et deixen sense respiració i uns propietaris molt simpàtics i atents, tens les vacances 10!

Les habitacions tenen noms de tipus d'arròs, a nosaltres ens va tocar la FONSA, però també hi ha la Bahia, la Sènia, la Bomba, la Gleva i la Jasmine. Totes les cambres tenen el seu encant, la que ens va tocar a nosaltres tenia el llit amb dosel. Les vistes són genials, directes als arrosars. De fet, et podries passar hores mirant com el sol va caient amb la piscina al mig.
Els esmorzars també ens van deixar sorpresos cap a bé. Ens portaven una cistelleta amb pastes elaborades per ells mateixos, un suc i un cafè i una baguette per taula amb uns quants talls d'embotit. Una cosa senzilla però que et permet agafar l'energia suficient per aguantar un dia de turisme per la zona.

Només cal donar les gràcies als propietaris que van ser molt encantadors i atents amb nosaltres. Van estar pendents en tot moment. La reforma que li han fet a aquesta masia ha estat genial i m'encanta la manera com l'han dissenyat i com l'estan portant!

Així doncs, molt recomanable per a tothom que vulgui passar unes bones vacances al Delta de l'Ebre!!!
Nosaltres hi hem estat molt i molt bé!

Coral Els nois alegres

Agrupació coral formada per unes 40 persones de Sant Hilari.

• Els seus precedents cal cercar-los al 1946.Es tractava d’un cor, format exclusivament per homes, que es distingia per una indumentària ben característica: barret de palla, llaç al coll, clavell a la solapa i bastó. Un joveníssim Marià Brugués es feia càrrec de la seva direcció.
  
  Són ben coneguts diversos actes de gran ressò social i cívic al poble: sardanes, caramelles, concerts, misses cantades... i també sortides i excursions que, en aquella època, resultaven d’allò més agosarat.
  
  El 1980 agafà la direcció de la coral l’Antoni Miralpeix. És aleshores quan s’hi incorporen les veus femenines. Durant vuit anys es desenvolupa una tasca de renovació i modernització important.
  El 1988 , en Marià Brugués reprèn la direcció de la coral. El 1996 se celebren les noces d’Or.
  El gener del 2000, amb afany de rejovenir el cor i obrir el repertori a altres estils musicals, agafa la direcció l’Eva Codinach, amb la iniciativa de promoure un grup obert a tothom que vulgui expressar-se cantant, aconseguint a través del treball i el rigor una millora vocal en els seus cantants i una màxima afinació en les seves interpretacions. El setembre del 2013 agafa les rendes en Pere Mateu Xiberta i gairebé un any després el mestre Xavier Garriga.
  
  De les diferents actuacions al llarg de l’any cal destacar la cantada de caramelles , conegudes arreu del poble pel seu “popurri”, i la participació en els diferents actes socials del poble i celebracions religioses. També actuen i mostren el seu repertori arreu de les comarques de Girona i Barcelona. Des de fa algunes temporades el cor ha arribat actuar a Santa Maria Maggiore de Roma (2007), Santiago de Compostela (2008), Montserrat el 2010 i a la Sagrada Família (2011)
  
  El passat 2008 van presentar l’espectacle amb audiovisual i acompanyament instrumental “Nova cançó” i el 2010 estrenen el “Cantem de pel.lícula” interpetat per solistes de la mateixa coral, acompanyament instrumental i pianístic i a l'any 2013 van estrenar el musical "Jaumet, joguina de Sant Hilari"
  
  Al llarg d’aquests anys se li han dedicat diverses sardanes: “Nois Alegres” i “Record de Sant Hilari”, del mestre Francesc Mas Ros; “La Festa dels Nois Alegres” , dels mestre Conrad Saló; ”Hilarienca” , del mestre Ricard Viladesau o “Alegres d’Or” del mestre Miquel Tudela.
  
  El treball, les ganes i la il·lusió que han transmès les diferents Juntes Directives han donat a la coral “Els Nois Alegres” més de 60 anys de vida.

Sense vosaltres no és res

T'estimo, us estimo!
Mil gràcies per tot, ho heu demostrat en repetides ocasions i aquí seguim!

I tu em diràs: "tot anirà bé", jo mai més ho posaré en dubte
https://www.youtube.com/watch?v=viukjkGeBnA

L'espina

Sents una punxada dolorosa al mig del pit, gairabé la mateixa que si t'haguessin clavat una espasa. La primera frase que et surt és aquell conegut "què he fet malament?" Seguidament ve aquell "potser m'ho he treballat poc" i aquell to familiar de dubte, preocupació, menyspreu, amargor... Tots aquells sentiments que s'ajunten quan una persona que has apreciat molt i que has estimat molt et falla.

Diuen que els amics de veritat es demostren als mals moments i certament, és molt fàcil ser-hi quan tot va bé i molt dificil ser constant quan tot es torça.

M'agradaria pensar que ha sigut un descuit, realment la vida continua per tothom, menys per tu que et quedes aturat intentant recuperar el vol. Però no ha estat el primer oblit important i aquí venen les temors i els dubtes, "continuem lluitant o ho deixem córrer?", "en algun moment ha apostat per mi?" i la més dura però la que ho posa tot sobre la taula "li he importat mai de debò?"

Ha arribat el moment de fer un gir; si realment t'he importat mai "hola", sino "fuig" però no et quedis al mig perquè fas mal i aquest és el pitjor, el mal de la traidoria, de l'engany, de la burla, del menyspreu, de la mentida.

Gràcies per tot aquest temps i gràcies per l'amistat i l'amor.

https://www.youtube.com/watch?v=2C9PwhhGOX4

On seràs demà..

Aprofitant el títol que en Joan Dausà ha posat al seu nou cd, m'agradaria fer una mica de reflexió d'aquest dit.

A vegades girem tan de pressa que no som capaços d'aturar-nos un moment i pensar amb el que realment importa. Els nostres objectius (que moltes vegades deixem de banda per aconseguir altres fites més abastables o senzilles), també ens oblidem dels detalls petits, que per petits que siguin no significa que siguin menys importants!
Penso que és molt important demostrar a la gent que ens importa l'ho importants que son per nosaltres, perquè arriba el dia que ja és massa tard, el dia en que ja no podem dir l'ho que els estimem. Amics i familiars que s'envan constantment.

Ja diuen allò de VIU I DEIXA VIURE,  una filosofia de vida que tothom s'hauria de fer seva per tal de fer-ho tot més fàcil. De veritat, viure amb qui estimes, amb qui et posi les coses fàcils i amb qui vulguis estar i deixar de banda la gent que et fa mal i que té unes intencions dolentes. És una bona manera de viure per tal que aquest "on seràs demà" tan incògnit prengui més sentit.

On seràs demà? No ho sabem. El que sí que podem dir és que avui som aquí i aquest ja hauria de ser un gran motiu per no mirar tan enllà i centrar-nos amb el que tenim.

https://www.youtube.com/watch?v=oVVFvgrrZM8

Sant Jordi

Avui és Sant Jordi!

El millor dia de l'any sense cap dubte.
La diada de Catalunya i el dia dels enamorats. Ja des del segle XV els cavallers regalaven una rosa vermella representant la sang, més tard també va començar a ser el dia del llibre i per aquest motiu les noies regalen aquest objecte als seus amors.
Per mi és un dia de festa, un dia de colors, olors, gent, amor, amistat... Els carrers de les grans ciutats i dels grans pobles estan plens de gent, els enamorats van agafats de la mà i els tímids amics s'atraveixen a fer el petit (i definitiu) pas.

Així doncs.. deixem que s'encomani aquesta felicitat a tothom i que els colors i les olors ens cobreixin!

Se't veu tan fràgil

Després d'escoltar aquest segon cd del gran Joan Dausà haig de reconèixer que hi ha una cançó que m'ha tocat la fibra d'una manera exagerada.

Les primeres notes ja et fan deduïr la sensabilitat. Les primeres paraules, la manera com ell canta, el tacte que hi posa. La situació que ens vol transmetre, el detall de la defensa (unes persones que no coneixen de res), els dos punts totalment inversos (ell com a periodista i ella com a acusada), aquella fragilitat que transmet, com el moment en que un gerro es va a trencar amb mil trossets. La manera com ella afronta el problema i el moment just en que ella es sent tan impotent i que es veu incapacitada de defensar-se, ja no li queden forces ni paraules suficients i llavors tothom es retira però ella resta allà, sabent el què li passarà i esperant el seu moment final.

Una de les coses més impactants és que unes persones a l'atzar l'han de jutjar i tu, que ets un simple assistent, des de dalt la mires amb el cor trencat, narres la seva història i finalment, llegeixes la sentència on l'han condemnat, certament han condemnat la innocència, la teva innocència, la de moltes persones que es troben en aquesta situació. Tot i que aquesta cançó no podrà expressar la duresa de la vida real i la duresa de situacions com aquestes, en que tu ets innocent i et condemnen tot i mostrar la teva transparència i la teva defensa.

Amb aquesta cançó m'ha passat una cosa que feia molt de temps que no em passava, m'ha fet imaginar amb tots els detalls el judici, m'ha fet posar a la pell del narrador.

Quina bona feina Joan!

Us deixo amb l'enllaç de la canço..
https://www.youtube.com/watch?v=a54Wity9lsI

Carles Sabater

Com diu aquella cançó "el més gran dels pecadors va marxar a mitja nit amb un tren a mitja nit"

No volia fer-se gran però, sense adonar-se'n, va esdevenir un dels més grans músics del nostre país, que perdura i perdurarà. Els cercles que havia deixat oberts es van tancant però tot el que ha arribat a fer musicalment restarà allà, a dalt de tot. 

Sempre he estat una gran fan, m'encantava l'aire que tenia, com actuava, com cantava i el caràcter que tenia. Avui fa 15 anys que se'n va anar, ja fa molt de temps però com ell cantava, mai caurà en l'oblit. Recordo perfectament aquell 13 de Febrer del 99 i també el concert d'homenatge que se li va fer. Amb 6 anys me'l vaig mirar des del principi fins al final i vaig cantar cada una de les cançons!

En aquells moments no entenia molt bé que era un concert d'homenatge però jo cantava les seves cançons i amb els seus acords m'emocionava. I és que he passat mitja vida anant al cotxe amb el meu pare escoltant aquesta música, suposo que  l'amor per un grup en concret és una mica com el caràcter que es passa de pares a fills!

Em fan una mica de ràbia aquelles persones que diuen que els agrada molt Sau i només coneixen "Boig per tu" i el "Tren de mitjanit". Considero que aquest grup ha fet les millors cançons que mai he escoltat, les cançons que escolto amb més tendresa, amb més sensabilitat, amb més carinyo, però també són les cançons per excel·lència del Rock Català de la dècada dels 90! I no es limita a dues cançons. Aquest grup té una llarga trajectòria que va començar amb un cd anomenat No puc deixar de fumar i des d'aquell moment van començar a destacar explicant desenganys, encerts i sentiments amb un estil propi. Una de les millors cançons era Com la primera nit https://www.youtube.com/watch?v=o5MSPsX6qHw on parla d'aquella victòria falsa d'un d'un amor que ha fugit però que ha tornat per una nit. El seu segon disc va ser Per la porta de servei amb les millors cançons que va fer Sau com deu mil anys i un dia http://www.ovguide.com/video/sau-no-he-nascut-per-militar-deu-mil-anys-i-un-dia-922ca39ce10036bafd11ce3f4b91e846 esperant el retorn d'aquell gran amor, declarant que estaria esperant deu mil anys i un dia, esperant bojament retrobar-se amb ella (i és que, si et canten això com volen que no ens enamoréssim d'aquest home?) . El següent treball va ser Quina nit! Aquí ja se sentien còmodes a l'escenari i "ho van petar" amb cançons com envia'm un àngel, entenc que quan la va escriure no sabia que molta gent li dedicaria a ell al cap de pocs anys, aquell àngel que demanava era exactament ell mateix. Amb aquells ulls penetrans i aquells rínxols. https://www.youtube.com/watch?v=yd6k2zZaDA8&feature=kp. Després va arribar El més gran dels pecadors va ser el següent cd que van treure, una de les cançons més emblemàtiques va ser aquell Glòria, una història d' amistat quasi oblidada feta a mida per ell i pels seus. Possiblement una de les millors cançons que va fer!

https://www.youtube.com/watch?v=3FO1qFB4LL8. Després ens van regalar Bàsic amb aquella cançó de nadal o Laia, la història d'aquella noia que volia volar alt, amb un bitllet d'anada i de matinada va marxar lluny. Va deixar pares i pàtria i ell li desitjava bona sort. Una cançó tendra i profunda que segurament va animar a molta gent a volar ben lluny. https://www.youtube.com/watch?v=Ee4ptKTU-cQ . Finalment vam tenir amb la lluna a l'esquena, dins d'aquest cd hi havia la prova d'amor a un petit poble, Llançà.

Port de Llançà- https://www.youtube.com/watch?v=B8D9cXYsKfY&feature=kp

La meva cançó preferida és Pertàner a algun lloc. Un petit homenatge a tota aquella gent a qui li ha sigut complicat pertànyer a algun lloc. Transmet aquella sensació de qui puja el primer tren i va a buscar el seu lloc a l'altra banda de món, aquells valents que volen a quilòmetres de distància per començar de nou, sense prejudicis. Endavant valents! https://www.youtube.com/watch?v=ZALGy3FXgz4

Per sort en Carles no només es va dedicar a la música. Una de les seves grans passions va ser el teatre, realment era un artista. Va sortir amb pel·lícules com la rambla de les floristes, Gaudí, escrit als estels... A sèries de televisió com sóc com sóc, Sitges..  Pel que fa al teatre va destacar amb l'auca del senyor Esteve o amb Romeu i Julieta i finalment el que se li va donar millor van ser els musicals, els que tots recordarem són aquell tots dos i els Pirates de la mà de Dagoll Dagom.

Com deien, Carles Sabater va arribar a ser com Dean: ros, seductor, artista, a estones trist i melancòlic. 

Esperem que entrés al cel per la porta de servei i allà estigui tan bé com es mareix.

Gràcies pels regals que ens has deixat i per fer-nos els dies una mica menys durs amb les teves lletres.

Canvi de Rumb

Ara que ja s'ha acabat l'Erasmus he pensat que l'ho millor és fer un petit gir amb el blog. Així que amb l'ajuda del nom "La porta del cel" he decidit que a partir d'ara el blog serà una petita forma d'escapament i també d'opinió.
Així que, NOU RUMB!

Endavant!

https://www.youtube.com/watch?v=y6Sxv-sUYtM

30 de Gener

Poc sabíem que un any i 8 dies després de la iaia marxaria l'avi.

El nostre John Wayne particular. Aquell actor de western fort, àgil, inabastable, díficil de guanyar... En definitiva, el millor de tots.

Mai havia conegut una persona tan forta, que no es deixa guanyar per res ni per ningú, només pels seus néts! Una persona feta de ferro però com un tros de pa, un senyor, perquè era un senyor de cap a peus! Elegant, exigent, manetes, marit, pare, sogre, avi, jefe... Tot al mateix temps.

I et preguntes, es pot ser tot al mateix temps? Doncs ell ho era, de forma exemplar. 

Realment, un exemple a seguir. De fet, sempre ha sigut el meu exemple a seguir. Ens ha demostrat a tots que la base de l'èxit és l'esforç i que SÍ, l'esforç té recompensa.

La perseverança, la dedicació, el treball, i perquè no, el bon cor són la barreja perfecte per aconseguir els teus objectius. Com sempre deia, es pot ser un malparit però de què et serveixen tots els èxits si no tens ningú amb qui compartir-ho. No costa res ser persona i tenir en consideració tothom qui t'envolta!

Ha tingut una família que mai l'ha deixat de banda, sobretot en els moments més durs, quan va perdre la seva dama d'honor. Una família que l'ha vist en el seu millor moment i en el seu pitjor. Però és que ell també ho ha fet per tots nosaltres, ha estat allà amb l'ho bo i amb l'ho dolent.

I és que mai saps quan et toca, per això, una altra cosa que he après d'ell ha sigut gaudir de l'ho millor al principi i no deixar-ho pel final, perquè no saps si estaràs temps. Un bon consell!

Avi, siguis on siguis... Que sàpigues que t'estimo molt, molt! I que he après molt de tu. 

Suposo que és bo pensar que has deixat un gran llegat i que tot el que has fet i pel que has lluitat és pel que nosaltres lluitarem.

Mai t'oblidaré.

Ciao Firenze!

Han pasado 130 días des del primer contacto con Florencia. Llegamos sin saber bien que nos esperaba y ahora me voy con muchas sensaciones diferentes, seguramente las mejores que podría tener. Me voy sabiendo que aquí he conocido personas que le han dado todo el sentido a la experiencia y que han hecho que fuera muy especial. 
Tengo que decir que he tenido la suerte de que mi destinación haya sido una de las ciudades más bellas del mundo; Firenze. Un rincón para perderte, posiblemente, la ciudad con más arte del mundo y es que todas las calles, plazas, edificios… son un museo.
De todos modos tengo claro que sin la gente que me ha acompañado nada hubiera sido igual. Supongo que mucha gente no puede entender por qué todo se vive tan intensamente, tan rápido y es que ha quedado claro que en nuestra nube lo hemos tenido todo y que no nos faltaba nada más que lo que teníamos aquí. Está claro que esta experiencia te hace madurar, te hace apreciar las cosas de tu alrededor y te das cuenta que hay pequeñas cosas que pueden llegar a ser muy grandes y posiblemente las más importantes.
Pues ahora, haciendo balance, me doy cuenta que me voy con una maleta llena de momentos, mil momentos que jamás olvidaré; días, noches, viajes, charlas y los más importante, me voy con nuevas amistades que han marcado un antes y un después, sin dudarlo.
Gracias a todos por haberlo hecho posible.

https://www.youtube.com/watch?v=Slw1c5kWMGU

"Ella Cus"

Avui fa un any que ens vas deixar.

M'agradaria dedicar-te unes petites paraules i he trobat una cançó que explica exactament com eres, que et defineix.

"I des del seu silló 

del menjador

[...]i fa un jersei.

Fa un jersei

tot ell de color vermell,

de ganxet petitet,

amb una ratlla de verd,

i un botó a cada puny,

per si fa fred o pel juny"

https://www.youtube.com/watch?v=yaB_sAhXGB8

Et recordo asseguda a la teva butaca, fent aquells jerseis de llana tan ben fets, de tots colors, amb les agulles de fer ganxet i aquella mirada concentrada per no fer un punt equivocat.

I la part que et defineix millor, aquells detalls que tenies. Un botó a cada puny per poder posar-te el jersei al Març però també al Juny. I és que realment pensaves amb tot. Sí, pensaves amb tothom, amb la felicitat dels teus abans que la teva, bàsicament perquè la teva anava totalment lligada a la de la gent a qui estimaves.

No ens oblidem de tu, no ens oblidem de cada gest, de cada paraula ni de tot el que ens va ensenyar. Ni tampoc de les xerrades que ens mostraven que eres el nostre exemple a seguir. Una persona que estimava als seus i que mai odiava ni mai desitjava mal, ni tan sols quan estava patint tant. Per no molestar, no es queixava mai, mai.

Certament, darrera d'un gran home hi ha una GRAN DONA. Així et definiria. una Gran dona, una gran mare, una gran iaia, una gran veïna, una gran amiga, qui ens donava aquella petita empenta que ens faltava, qui deia aquella paraula que necessitavem escoltar al moment oportú, qui ens donava ànims i qui ens deia les coses pel seu nom. 

Però tranquila iaia, les teves papallones continuen acompanyant-nos als nostres somnis, els teus jerseis ens continuen abrigant, el teu somriure ens continua acompanyant i tu continues molt present entre nosaltres. I és que mai deixarem que s'apagui la teva llum, el teu record. Mai deixaràs de ser part de nosaltres.

T'estimo molt!