Poc sabíem que un any i 8 dies després de la iaia marxaria l'avi.
El nostre John Wayne particular. Aquell actor de western fort, àgil, inabastable, díficil de guanyar... En definitiva, el millor de tots.
Mai havia conegut una persona tan forta, que no es deixa guanyar per res ni per ningú, només pels seus néts! Una persona feta de ferro però com un tros de pa, un senyor, perquè era un senyor de cap a peus! Elegant, exigent, manetes, marit, pare, sogre, avi, jefe... Tot al mateix temps.
I et preguntes, es pot ser tot al mateix temps? Doncs ell ho era, de forma exemplar.
Realment, un exemple a seguir. De fet, sempre ha sigut el meu exemple a seguir. Ens ha demostrat a tots que la base de l'èxit és l'esforç i que SÍ, l'esforç té recompensa.
La perseverança, la dedicació, el treball, i perquè no, el bon cor són la barreja perfecte per aconseguir els teus objectius. Com sempre deia, es pot ser un malparit però de què et serveixen tots els èxits si no tens ningú amb qui compartir-ho. No costa res ser persona i tenir en consideració tothom qui t'envolta!
Ha tingut una família que mai l'ha deixat de banda, sobretot en els moments més durs, quan va perdre la seva dama d'honor. Una família que l'ha vist en el seu millor moment i en el seu pitjor. Però és que ell també ho ha fet per tots nosaltres, ha estat allà amb l'ho bo i amb l'ho dolent.
I és que mai saps quan et toca, per això, una altra cosa que he après d'ell ha sigut gaudir de l'ho millor al principi i no deixar-ho pel final, perquè no saps si estaràs temps. Un bon consell!
Avi, siguis on siguis... Que sàpigues que t'estimo molt, molt! I que he après molt de tu.
Suposo que és bo pensar que has deixat un gran llegat i que tot el que has fet i pel que has lluitat és pel que nosaltres lluitarem.
Mai t'oblidaré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada