Avui fa un any
que ens vas deixar.
M'agradaria dedicar-te unes petites paraules i he trobat una
cançó que explica exactament com eres, que et defineix.
"I des del seu silló
del menjador
[...]i fa un jersei.
Fa un jersei
tot ell de
color vermell,
de ganxet
petitet,
amb una ratlla
de verd,
i un botó a
cada puny,
per si fa fred
o pel juny"
Et recordo asseguda a la teva butaca, fent aquells jerseis de llana tan ben fets, de tots colors, amb les agulles de fer ganxet i aquella mirada concentrada per no fer un punt equivocat.
I la part que
et defineix millor, aquells detalls que tenies. Un botó a cada puny per poder
posar-te el jersei al Març però també al Juny. I és que realment pensaves amb
tot. Sí, pensaves amb tothom, amb la felicitat dels teus abans que la teva,
bàsicament perquè la teva anava totalment lligada a la de la gent a qui
estimaves.
No ens oblidem
de tu, no ens oblidem de cada gest, de cada paraula ni de tot el que ens va
ensenyar. Ni tampoc de les xerrades que ens mostraven que eres el nostre
exemple a seguir. Una persona que estimava als seus i que mai odiava ni mai
desitjava mal, ni tan sols quan estava patint tant. Per no molestar, no es
queixava mai, mai.
Certament,
darrera d'un gran home hi ha una GRAN DONA. Així et definiria. una Gran dona,
una gran mare, una gran iaia, una gran veïna, una gran amiga, qui ens donava
aquella petita empenta que ens faltava, qui deia aquella paraula que
necessitavem escoltar al moment oportú, qui ens donava ànims i qui ens deia les
coses pel seu nom.
Però tranquila iaia, les teves papallones continuen
acompanyant-nos als nostres somnis, els teus jerseis ens continuen abrigant, el
teu somriure ens continua acompanyant i tu continues molt present entre
nosaltres. I és que mai deixarem que s'apagui la teva llum, el teu record. Mai
deixaràs de ser part de nosaltres.
T'estimo molt!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada