L'espina

Sents una punxada dolorosa al mig del pit, gairabé la mateixa que si t'haguessin clavat una espasa. La primera frase que et surt és aquell conegut "què he fet malament?" Seguidament ve aquell "potser m'ho he treballat poc" i aquell to familiar de dubte, preocupació, menyspreu, amargor... Tots aquells sentiments que s'ajunten quan una persona que has apreciat molt i que has estimat molt et falla.

Diuen que els amics de veritat es demostren als mals moments i certament, és molt fàcil ser-hi quan tot va bé i molt dificil ser constant quan tot es torça.

M'agradaria pensar que ha sigut un descuit, realment la vida continua per tothom, menys per tu que et quedes aturat intentant recuperar el vol. Però no ha estat el primer oblit important i aquí venen les temors i els dubtes, "continuem lluitant o ho deixem córrer?", "en algun moment ha apostat per mi?" i la més dura però la que ho posa tot sobre la taula "li he importat mai de debò?"

Ha arribat el moment de fer un gir; si realment t'he importat mai "hola", sino "fuig" però no et quedis al mig perquè fas mal i aquest és el pitjor, el mal de la traidoria, de l'engany, de la burla, del menyspreu, de la mentida.

Gràcies per tot aquest temps i gràcies per l'amistat i l'amor.

https://www.youtube.com/watch?v=2C9PwhhGOX4