dimecres, 25 de setembre del 2013

M'enyoren... No m'enyoren...

Les sensacions aquí son molt bones i tot i que no m'enyoro, és inevitable pensar amb la meva gent. Penso amb com hi ha gent que m'està sorprenent cap a millor i com gent, que no m'esperava, m'està decebent una miqueta.

Divendres ja arriba en Pau i sincerament tinc ganes d'estar amb ell, moltes. Però em fa por que no li agradi el que hi ha aquí. I també em fa por que quan marxi em torni a quedar com els dos primers dies d'estar aquí, enyorada i apagada... Em fa por que veure'l sigui un retrocès amb el sentit que ara ja m'havia acostumat a estar lluny d'ell. Però estar amb ell sempre és bo, així que espero amb candaletes el divendres per tenir-lo aquí i poder compartir, encara que sigui un trosset, la meva vida d'aquí!
Per altra banda, enyoro una mica a la meva germana, la Laia i als meus pares, i tot i que em fan enfadar constantment quan em truquen.. els tinc molt lluny i no vull estar de males amb ells. Parlem poc, entre que no coincidim amb horaris i que no els hi funciona la cam.. Però bueno, ja saben que tot va bé i que m'estic espavilant molt bé (potser massa i tot jejeje).
Dues de les persones que em tenen molt feliç son dues tietes, la Sara i la Montse. La Sara perquè estic molt contenta dels mails que m'envia i després d'un temps una mica distanciades em fa feliç veure com s'està preocupant per mi, a part, sap perfectament que pot comptar amb mi per tot i que és la millor! I la tieta Montse, que cada dia em pregunta com estic i que com sempre em fa costat, sobretot al principi que era quan estava enyoradíssima. (Un petó immens a la peque i al tiet... perquè sé que ho llegiràs!)
També estic molt contenta, com sempre, amb en Victor i l'Alba que dia si i dia també em pregunten què tal!!

Les que em tenen una mica oblidada son les nenes, tot i que ho entenc perquè cada una té el seu horari i és molt dificil coincidir. Però saben que aquí estic, com sempre! I les floretes de la uni que amb res ens vindran a veure i les que no poden venir... ja saben com molen els skypes (sobretot els dels dijous nit) i que és com si estiguessim a Girona!
I alguna altra personeta que em té oblidada, però que sé que amb els dies s'enrecordaran de mi!

Per altra banda, les sensacions de la gent d'aquí son 100% positives! M'estan demostrant molt, moltíssim! I estic super contenta d'haver coincidit amb elles!



Bonaniiiiiiiiiiiiiiit!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Instagram