Així que aquí estava, el primer 11 de Setembre lluny de Catalunya. Però aquest any encara era més especial, la Cadena Humana (Via Catalana) que tants dies se n'estava parlant i que tantes ganes hi havia de completar i que, lògicament, ha fet història. Després de la manifestació de l'any passat pensava que no es podria superar, però m'ha quedat clar que sí.
Estava davant del portàtil amb el 324 posat per seguir-ho tot. I a les 17:14, en punt, el cant dels Ocells de Pau Casals, l' encaixada de mans, les campanes de la Seu vella de Lleida, tot decorat amb estelades, la gent feliç, cantant i jo... morta de ràbia per no poder-hi ser. Haig de dir que em van baixar unes llagrimetes de felicitat perquè s'havia completat, de tristesa per no ser-hi, d'emoció pel que s'havia aconseguit... Realment ho vaig sentir molt i vaig veure el que significa aquest petit país per mi i també vaig veure que ara més que mai hi hem de ser-hi i hem de fer sentir la nostra veu. (Potser també ho vaig sentir molt perquè vaig veure que la gent que estava amb mi ni li venia ni li anava el que estava passant i no acabavem de compartir ideals (SEMPRE respectant) , sort que tinc solidaritzats al grupet del País Basc)
Després del que havia vist no vaig poder evitar sortir el carrer amb la meva estelada i tirar-me una foto davant del Duomo (molt observada per un grup d'Espanyols que per casualitat passaven per allà) i així, aportar el meu granet de sorra.
Certament, al món se n'està parlant del moviment i la gent dels altres països es solidaritzen. De totes maneres, ara que estic coneixent gent Espanyola veig molt clar que és allà on no se'n parla i on fa por parlar-ne, tot el que hem començat és massa gran per ells i veuen que no podran aturar-ho així com així. (Aquí estic parlant del tema amb tothom per fer-los veure que és una cosa lògica). Que per cert, una de les coses més sorprenents que m'ha passat ha sigut sentir el comentari "Oye, por ser catalana eres muy normal". Lògicament, us podeu imaginar la cara de "Ho he entès bé?" que se'm va quedar!
Bé, això és el petit relat del meu peculiar 11 de Setembre.
Visca Catalunya!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada