Felicitat

Quin moment més dolç! Crec que ara mateix no tinc paraules per expressar com em sento. 

Feia molt de temps que no em sentia tan lliure, tan contenta, que no somreia constantment i que no reia de tot i per tot, que no feia tonteries perquè si ni m'enreia dels meus defectes.

Aquí m'estic coneixent a mi mateixa, estic veient quines son les coses que em molesten, les coses que m'agraden de debò, estic veient els meus defectes, què puc millorar per tal de no molestar les persones del meu voltant, estic trobant algunes virtuds que no sabia que tenia, però també estic mirant què puc perfeccionar i també estic aprenent moltes coses, ja no només a nivell acadèmic sinó a nivell més moral, més de la vida, més necessari per viure.

Estic molt contenta de poder compartir aquesta felicitat amb les persones amb qui ho comparteixo perquè sé que sense elles potser no em seria tan fàcil. 

Suposo que al no haver sortit mai de "l'ou" no havia pogut veure el que realment m'acaba d'omplenar ni el 

que em falta per poder ser jo mateixa. I aquí puc trobar-ho!

Així que potser aquesta és la recpeta de la felicitat: L'Erasmus, el marxar de casa i trobar-te tu sol a un altre país i demostrar-te que ets capaç de tot i que, sense dependre de ningú, també pots fer el que feies fins ara i, què cony, que t'ensurts prou bé. I que tens temps de sobres per acabar de millorar el que et costa i dir-te "la pròxima vegada em sortirà millor". També és molt bo el fet de conèixer gent nova que t'aporta coses que fins ara no sabies ni que existien, opinions, històries, llocs, maneres de pensar...

L'altre dia en parlavem amb la Ibane i la Cris, i és que no sabem massa bé perquè, tampoc necessitem saber-ho, però estem FELICES! Ens sentim molt millor amb nosaltres. I és que aquest període és com una mica un parèntesis de les nostres vides, potser per posar moltes coses a lloc i per tornar amb unes idees i uns aires nous. Així que tenim molt clar que ho hem d'aprofitar al màxim!!  

Això no vol dir que no enyori el que tinc a Catalunya. La meva gent; les nenes, en Pau, la família, les nenes de la uni... Està clar que soc qui soc gràcies a tots ells i que si ells no hi siguessin jo no estaria aquí!

http://www.youtube.com/watch?v=n5cAlYM_O3o
(Això és un missatge per qui ho dubtava: Estic molt i molt bé!!!)