Per probar sort no s'hi perd res. Així que al Gener del 2013 la Cristina i jo vam presentar la sol·licitud per marxar a Innsbruck. Al final de Febrer sortien les convocatòries, no va ser Àustria sino la segona opció, Itàlia.
Els mesos van passar super lents, però la cosa s'anava fent més real mentre buscavem pis, agafavem els vols, triavem les companyes del pis, buscavem les facultats, buscavem pel google earth el nostre carrer, feiem la llista i, finalment, començavem a fer les maletes...
I ens vam adonar que ja ho teniem a sobre quan vam tenir els bitllets a la mà i ens vam trobar a l'aerport.
La Cristina havia marxat super aviat del seu poble, amb els seus germans i els seus pares i jo, després de la ressaca post-Festa Major també em vaig aixecar ben aviat i ben nerviosa direcció Girona, amb els meus pares, la meva germana, en Pau...
Vam facturar les maletes i després vam anar esmorar i a comprar els tiquets del bus.
El diàleg va ser el següent:
- Bus Pisa-Florència?
- Exacte
- Voleu el de tornada?
- No tenim vol de tornada!
Aquí ens vam adonar que la cosa ja era sèria i que ja hi erem!
Així que vam volar cap a Pisa, vam agafar el bus i ens vam plantar al Mc Donalds buscant internet com desesperades per dir a tothom que ja haviem arribat!
Feia una calor molt heavy i portavem dues maletes tamany XXL cada una. Ens vam plantar a l'agència i després, com vam poder, vam arribar al pis (4t pis sense assensor).
Allà estàvem i COMENÇAVA LA NOSTRA AVENTURA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada