M'enyoren... No m'enyoren...

Les sensacions aquí son molt bones i tot i que no m'enyoro, és inevitable pensar amb la meva gent. Penso amb com hi ha gent que m'està sorprenent cap a millor i com gent, que no m'esperava, m'està decebent una miqueta.

Divendres ja arriba en Pau i sincerament tinc ganes d'estar amb ell, moltes. Però em fa por que no li agradi el que hi ha aquí. I també em fa por que quan marxi em torni a quedar com els dos primers dies d'estar aquí, enyorada i apagada... Em fa por que veure'l sigui un retrocès amb el sentit que ara ja m'havia acostumat a estar lluny d'ell. Però estar amb ell sempre és bo, així que espero amb candaletes el divendres per tenir-lo aquí i poder compartir, encara que sigui un trosset, la meva vida d'aquí!

Per altra banda, enyoro una mica a la meva germana, la Laia i als meus pares, i tot i que em fan enfadar constantment quan em truquen.. els tinc molt lluny i no vull estar de males amb ells. Parlem poc, entre que no coincidim amb horaris i que no els hi funciona la cam.. Però bueno, ja saben que tot va bé i que m'estic espavilant molt bé (potser massa i tot jejeje).

Dues de les persones que em tenen molt feliç son dues tietes, la Sara i la Montse. La Sara perquè estic molt contenta dels mails que m'envia i després d'un temps una mica distanciades em fa feliç veure com s'està preocupant per mi, a part, sap perfectament que pot comptar amb mi per tot i que és la millor! I la tieta Montse, que cada dia em pregunta com estic i que com sempre em fa costat, sobretot al principi que era quan estava enyoradíssima. (Un petó immens a la peque i al tiet... perquè sé que ho llegiràs!)

També estic molt contenta, com sempre, amb en Victor i l'Alba que dia si i dia també em pregunten què tal!!

Les que em tenen una mica oblidada son les nenes, tot i que ho entenc perquè cada una té el seu horari i és molt dificil coincidir. Però saben que aquí estic, com sempre! I les floretes de la uni que amb res ens vindran a veure i les que no poden venir... ja saben com molen els skypes (sobretot els dels dijous nit) i que és com si estiguessim a Girona!

I alguna altra personeta que em té oblidada, però que sé que amb els dies s'enrecordaran de mi!

Per altra banda, les sensacions de la gent d'aquí son 100% positives! M'estan demostrant molt, moltíssim! I estic super contenta d'haver coincidit amb elles!

https://www.youtube.com/watch?v=RzhAS_GnJIc

Bonaniiiiiiiiiiiiiiit!

La Florència més coneguda

Florència és una ciutat preciosa, personalment a mi m'està enamorant. Hi ha mil racons per perdre't i mil llocs estupendos per compartir. https://www.youtube.com/watch?v=wCVrC7Dg2qo

El primer que has de fer a l'arribar és visitar el Duomo. És la catedral de Florència i es diu Santa Maria del Fiore. Diuen que és una de les grans obres d'art gòtic de l'època del Renaixement. Té una cúpula de Brunelleschi (si podeu pujar-hi no us perdeu l'ocasió perquè és increïble la vista, obren tots els dies de 8:30 a 19 i els festius està tancat. L’entrada al Duomo és gratuïta però per pujar a la cúpula s’ha de pagar 8€).



Just al costat del Duomo trobem el baptisteri (San Giovanni) conegut per les portes de bronze, les portes del Paradís. Aquestes representen 10 escenes de l’antic testament. Lògicament les que veiem son una còpia.



Al costat també trobem el Campanile de Giotto que és el campanar de la Catedral de Florència (obra de Giotto però acabada per Pisano després de la seva mort). Diuen que és un dels més bonics d’Itàlia ja que té uns colors molt diferents dels que estem acostumats a veure (blanc, verd i vermell (Com la bandera Italiana)) Per pujar-hi s’ha de pagar 6€. Després de pujar 414 escalons arribes a la part més alta des d’on veus una de les millors vistes de la ciutat

Des d’aquí pots apreciar les escenes del Judici Final de Vasari i Zuccari.



Un altre lloc imprescindible és la Piazza della Signoria, que diuen que és el centre civil de la ciutat i on trobem el Palazzo Vechio (on s'exposen obres de: Bronzino, Miquel Àngel, Giorgio Vasari i d'altres i on trobem el Saló dels Cinc-Cents, la decoració mural del qual es va encomanar a Leonardo da Vinci (La batalla d'Anghiari) i a Miquel Àngel (La batalla de Cascina)).





Tampoc ens podem deixar el Ponte Vecchio, la seva imatge és la més representativa de la ciutat i és el símbol del romanticisme Florentí. El ponte Vecchio és el pont de pedra més antic d’Europa. Les botigues que l’envolten son joieries. Sobre el pont trobem el Corredor Vassarià (que uneix el Palazzo Vecchio fins el Palazzo Pitti). És increíble les vistes que tens des del pont i és ideal per relaxar-se mentre escoltes grups que toquen balades.



Un altre lloc imprescindible són els Jardins del Bòboli. Estan situats al Palazzo Pitti i és la zona verda més gran de Florència. Hi ha fonts, pèrgoles, un llac, moltes estàtues… També hi ha un amfiteatre i un obelisc egipci. (S’ha de pagar per entrar-hi: 3.5€ si tens entre 18 i 25 anys i 7€ si ets major). A Florència no hi ha molts parcs, així que aquest intenta completar la falta.
És un lloc per perdre-t’hi i dedicar-hi vàries hores!



Però per mi, el lloc que val més la pena és la Piazzale Michelangelo, el gran mirador de Florència. I és que té unes vistes impresionants! És un lloc on m’hi passaria moltes hores observant l’estupenda panorámica de Florència, amb música de fons i veient la posta de sol. Hi heu d’anar, no es pot explicar!




I també hi ha dues esglèsies que están molt bé, l’església de Santa Crocce (Franciscans) i la de Santa Maria Novella (Dominics). La de Santa Maria Novella té obres importants com la Trinitat i el Crucifix de Brunelleschi. També té un Claustre Verd molt bonic. (Esglèsia: 2.50€, Claustre Verd: 2.70€)
La de Santa Crocce té unes escultures i pintures de gran valor fetes per Brunelleschi, Donatello… (6€)

MUSEUS
A la Galeria Uffizi trobem quadres tan increíbles com el Neixament de Venus (Botticelli) o algun Da Vinci. És una galería per passar-hi moltes hores, perdre-t’hi i disfrutar mirant pintures. (Entre 15€ i 20€)

Ja per acabar trobem la Galeria de l’Acadèmia, on hi ha la gran col·lecció d’escultures, pintures… i on trobem el DAVID de Miquel Àngel. (Entre 12€ i 15€)




Aquests són per mi els llocs més imprescindibles a l'hora de visitar la ciutat de Florència!!

Pilars: 1

Avui toca parlar d'un dels grans pilars de la meva vida, la Cristina. 

Des del primer dia de la uni que anem juntes, és una persona molt pacífica, que cuida les amistats, responsable, molt activa, molt oberta de ment, que té amb moltes ganes de disfrutar al màxim i que et posa molt fàcils les coses. És una amiga com poques, amb qui hi pots confiar, que t'escoltarà i tot i que parlem per cent-cinquantena vegada d'un tema encara posarà el mateix interès que la primera vegada, una persona que hi és sempre; en els bons i els mals moments.

Haig de dir que és persona que té molta paciència perquè no tothom aguantaria compartir habitació, experiència, classes, amics, àpats... amb una sola persona. Però a més, com és lògic no sempre es pot estar de bon humor (de fet m'esvero molt ràpid), doncs ella té la facilitat de calmar-me quan estic nerviosa i posar-me a lloc.

El que vull dir és que m'agrada moltíssim que ella sigui la persona amb qui comparteixo tot això, perquè encara està fent que sigui millor i a sobre, l'amistat cada dia es fa més força. Com deia l'altre dia, ara mateix ella és la meva germana, la meva mare, la meva amiga, la meva psicòloga, la meva consellera i la persona que em posa els punts sobre les is! 

Així que li vull agrair tot el que fa diàriament per mi i li vull dir que l'estimo moltíssim i que no canvi mai perquè val moltíssim la pena!

El Karma i el "Gafe"

Ja no sabem si és de tant "robar" bicis o de què però el karma s'està posant en contra nostre. Què hem de fer nosaltres? Contrarestar-lo!
El Gafe va passant una per una; la porta es fa malbé i no podem dormir a casa (doncs sí, el pany es va encallar i no vam poder entrar a casa fins l'endemà al matí, amb tota la ressaca i vestides de festa, amb les ulleres del mil i a sobre, tots els empresaris i empresàries ens miraven amb mala cara), l'ampolla de Cora cau per les escales i forma una cascada nivell Catarates del Niàgara (i ens pilla el veí borde), els revisors ens pillen sense ticar el bitllet (vam poder escapar, però no tindrem tanta sort la pròxima vegada!), ens marxa la llum del pis (Els fusibles...)...
Així que perquè la mala sort no es faci més gran hem de fer bones "obres" per tal de minimitzar els danys. Ajudar àvies creuar el carrer? Rentar tots els plats? Ticar el bitllet? Fer-nos l'abonament mensual? No robar més bicis? Que ens les robin a nosaltres? Tot això son punts positius per anar deixant, de mica en mica, la nostra mala sort!!

Felicitat

Quin moment més dolç! Crec que ara mateix no tinc paraules per expressar com em sento. 

Feia molt de temps que no em sentia tan lliure, tan contenta, que no somreia constantment i que no reia de tot i per tot, que no feia tonteries perquè si ni m'enreia dels meus defectes.

Aquí m'estic coneixent a mi mateixa, estic veient quines son les coses que em molesten, les coses que m'agraden de debò, estic veient els meus defectes, què puc millorar per tal de no molestar les persones del meu voltant, estic trobant algunes virtuds que no sabia que tenia, però també estic mirant què puc perfeccionar i també estic aprenent moltes coses, ja no només a nivell acadèmic sinó a nivell més moral, més de la vida, més necessari per viure.

Estic molt contenta de poder compartir aquesta felicitat amb les persones amb qui ho comparteixo perquè sé que sense elles potser no em seria tan fàcil. 

Suposo que al no haver sortit mai de "l'ou" no havia pogut veure el que realment m'acaba d'omplenar ni el 

que em falta per poder ser jo mateixa. I aquí puc trobar-ho!

Així que potser aquesta és la recpeta de la felicitat: L'Erasmus, el marxar de casa i trobar-te tu sol a un altre país i demostrar-te que ets capaç de tot i que, sense dependre de ningú, també pots fer el que feies fins ara i, què cony, que t'ensurts prou bé. I que tens temps de sobres per acabar de millorar el que et costa i dir-te "la pròxima vegada em sortirà millor". També és molt bo el fet de conèixer gent nova que t'aporta coses que fins ara no sabies ni que existien, opinions, històries, llocs, maneres de pensar...

L'altre dia en parlavem amb la Ibane i la Cris, i és que no sabem massa bé perquè, tampoc necessitem saber-ho, però estem FELICES! Ens sentim molt millor amb nosaltres. I és que aquest període és com una mica un parèntesis de les nostres vides, potser per posar moltes coses a lloc i per tornar amb unes idees i uns aires nous. Així que tenim molt clar que ho hem d'aprofitar al màxim!!  

Això no vol dir que no enyori el que tinc a Catalunya. La meva gent; les nenes, en Pau, la família, les nenes de la uni... Està clar que soc qui soc gràcies a tots ells i que si ells no hi siguessin jo no estaria aquí!

http://www.youtube.com/watch?v=n5cAlYM_O3o
(Això és un missatge per qui ho dubtava: Estic molt i molt bé!!!)

Botellons i Bicis

Botellons i Bicis? Doncs SÍ.

Les nits de Florència són molt productives... Agafar del carrer les bicis que no estan lligades. (Això de les bicis no es fa només durant la nit ni només els estudiants erasmus, sinó que els propis Florentins i Florentines també ho fan durant el dia). De fet les bicis es roben perquè no et surt a compte comprar una bici ja que als dos dies ja no la tens enlloc. Així que per no perdre la costum i per introduïr-nos a la cultura italiana fem igual que ells i "robem" alguna bici (sempre en força mal estat). De totes maneres, no creiem que sigui un delicte perquè l'altre dia mentre tornavem a casa amb els deures fets (la bici sota el braç) ens vam trobar una patrulla de Carabinieri (Caris) que ens van demanar si estavem robant la bici? Directament la Tamara (que porta super bé l'Italià i que és molt apanyada) va contestar "Abbiamo perduto le chiavi". Ells es van posar a riure molt simpàtics i ens van dir "buonanotte".
Haig d'afegir que no només "es roben" bicis, sinó que tenim un grupet d'amics amb una col·lecció de senyals de trànsit al menjador que creix per moments... (Ampliaré la història)

També haig de dir que això de les bicicletes ens comença a passar factura i el Karma ens ho està tornant (és una altra història apassionant).

Pel que fa els botellons...
Aquí a Itàlia els horaris son diferents i per tant, quan nosaltres sortim (23:30) tots els habitants Florentins ja van força engatats. Només es tracta de seure a Santa Crocce amb la teva gent i beure una mica. Passa ràpid perquè sempre hi ha el grup Erasmus i sempre coneixes gent nova. El nostre "traficant" de gel el tenim a un pub del costat (Bocachica). Un noi molt simpàtic amic de la Sílvia (como no) que ens omplena bosses de gel. Així que ja ho tenim tot; companyia, alguna cosa d'alcohol, gel, música i el lloc ideal. A mesura que fa més fred ens movem a algún dels pubs: Twice, Pink (on fem Karaoke i cantem la Macarena), Salamanca (Pub Espanyol), Yab... Però tots aquests llocs tanquen a les 4 (perquè com que surten a les 22...) i després hi ha dues opcions:
1. Tall de Pizza per "esmorzar", Fotos amb el Porcci i a dormir
2. Anar d'After (una mica complicat perquè només n'hi ha un i té com a Gogo un avi de 70 anys)

Normalment optem per la primera opció així que aviat anem a dormir. (Sempre després d'una GRAN nit!)

http://www.youtube.com/watch?v=_gmtKSiJt2g

Catalunya- 11S

Així que aquí estava, el primer 11 de Setembre lluny de Catalunya. Però aquest any encara era més especial, la Cadena Humana (Via Catalana) que tants dies se n'estava parlant i que tantes ganes hi havia de completar i que, lògicament, ha fet història. Després de la manifestació de l'any passat pensava que no es podria superar, però m'ha quedat clar que sí.

Estava davant del portàtil amb el 324 posat per seguir-ho tot. I a les 17:14, en punt, el cant dels Ocells de Pau Casals, l' encaixada de mans, les campanes de la Seu vella de Lleida, tot decorat amb estelades, la gent feliç, cantant i jo... morta de ràbia per no poder-hi ser. Haig de dir que em van baixar unes llagrimetes de felicitat perquè s'havia completat, de tristesa per no ser-hi, d'emoció pel que s'havia aconseguit... Realment ho vaig sentir molt i vaig veure el que significa aquest petit país per mi i també vaig veure que ara més que mai hi hem de ser-hi i hem de fer sentir la nostra veu. (Potser també ho vaig sentir molt perquè vaig veure que la gent que estava amb mi ni li venia ni li anava el que estava passant i no acabavem de compartir ideals (SEMPRE respectant) , sort que tinc solidaritzats al grupet del País Basc)

Després del que havia vist no vaig poder evitar sortir el carrer amb la meva estelada i tirar-me una foto davant del Duomo (molt observada per un grup d'Espanyols que per casualitat passaven per allà) i així, aportar el meu granet de sorra.

http://www.youtube.com/watch?v=VSPlYFOzLRY

Certament, al món se n'està parlant del moviment i la gent dels altres països es solidaritzen. De totes maneres, ara que estic coneixent gent Espanyola veig molt clar que és allà on no se'n parla i on fa por parlar-ne, tot el que hem començat és massa gran per ells i veuen que no podran aturar-ho així com així. (Aquí estic parlant del tema amb tothom per fer-los veure que és una cosa lògica). Que per cert, una de les coses més sorprenents que m'ha passat ha sigut sentir el comentari "Oye, por ser catalana eres muy normal". Lògicament, us podeu imaginar la cara de "Ho he entès bé?" que se'm va quedar!

Bé, això és el petit relat del meu peculiar 11 de Setembre.

Visca Catalunya!

Pétit Comité

Heu tingut mai la sensació que després de 4 dies sencers amb un grup de persones ja els coneixes com si fossin amics de tota la vida? Doncs això és exactament el que ens està passant. 

Som un grup d'unes 9 persones que, per casualitats de la vida, ens vam ajuntar el primer dia i ja no ens hem separat.Som persones molt iguals i molt diferents al mateix temps, haig de dir que tots som de la part nord d'Espanya, diuen que som més tancats, però jo no crec que hi tingui res a veure. Ha donat la casualitat que tenim els mateixos gustos i, com que a vegades és molt difícil que a tothom li estigui bé una cosa, ens intentem adaptar al que s'aproxima més a totes les opinions. 

Però a més a més, com que no ens coneixem de res hem hagut de presentar-nos tal i com som, de 0 i molt important, sense prejudicis. La gent està explicant la seva vida, les seves històries, coses de les seves famílies, dels seus pobles/ciutats, està compartint els seus gustos, les seves manies, els seus disgustos, els seus amors, els seus desamors i també els seus coneixaments! 

Són unes persones molt senzilles i pel que sembla sense ganes de buscar problemes a ningú. Suposo que tothom ve amb les mateixes condicions, sense conèixer la ciutat, les persones... i que per això tothom està molt obert a conèixer moltes persones i viure noves experiències amb elles.

De totes maneres, feia temps que no em sentia tant i tant jo mateixa com amb algú. No sé, em sento molt compresa i molt ben acompanyada. 

Hem conegut molta més gent (persones estupendes), però ara ja tenim una "seguretat" de que el nostre grupet (Pétit Comité) està allà i que son les persones que et fan de família, perquè és molt necessari. Això tampoc m'havia passat mai perquè no havia marxat de casa però al tenir la família tan lluny t'has d'agafar a algú que et faci sentir com a casa, perquè com és lògic, no sempre estaràs de bon humor, ni sempre et passaran coses bones.

Sembla mentida que pugui dir això dues setmanes després d'arribar, però és que em fan sentir super a gust i crec que l'experiència encara serà millor gràcies aquestes persones.

http://www.youtube.com/watch?v=8-vDcvm-Ays

Ion, Mercè, Cris, Ibane, Alberto, Sílvia

Sílvia, Martí, Ion, Pablo, Arán, Ibane, Cris, Tamara

Descobrint la Toscana- SIENA

El dissabte 7 a la nit estavem a la piazza Spiritu Santo fent unes pizzes amb el grupet i vam decidir organitzar una excursió per l'endemà, després d'arribar a un acord vam decidir que la millor destinació era Siena (declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO)

Així que a les 10 del matí de l'endemà estavem al Conad per comprar el dinar. Vam agafar el tren a l'estació de Sta. Maria Novella i després d'una hora i algu vam arribar! Vam anar directes a la Piazza del Campo, una plaça feta amb una mena de rajola de color marronós (de fet Sienna significa aquest color marronós). A mi em recorda una plaça de toros. 

Vam dinar i després vam donar una volta pel poble, la veritat és que és preciós. Vam visitar la catedral (que també té una cúpula preciosa), els carrerons, les botiguetes… Vam trobar una espècie d’espectacle amb tambors i gent vestida de medievals. Després vam tornar a la plaça i vam comprar un gelat artesà que estava... pffff.. 

S'hi estava tan bé que vam deixar passar una mica massa l'estona, així que ja ens veus corrent per arribar a l’estació, a sobre per agafar el tren has de baixar moltes escales mecàniques, es feia etern!!

La tornada va ser molt entretinguda, quan ja casi erem a Florència va passar el revisor. Li vam ensenyar el tiquet i ens va dir que ens havia de multar perquè no l’haviem validat; 40 euros per persona. Després que la Sílvia es queixés va rebaixar a 15 euros cada un i al final a 15 euros entre tots 7. Ho vam pagat (en realitat ens va sortir a compte perquè tenim un bitllet per fer un trajecte de 100km) però quan vam arribar a l’estació vam anar a posar una fulla de reclamació.

Va ser un dia molt complert i la veritat és que ens va encantar la ciutat i l’excursió. 

Cada dia em cau millor el grupet i cada dia els hi tinc més confiança!!
http://www.youtube.com/watch?v=IcrbM1l_BoI

Adaptació

Els tres primers dies van ser molt durs. Estavem la Cris i jo soles, a un pis que ens quedava gran, a una ciutat desconeguda i sense ningú amb qui sortir (en realitat només vam estar un dia soles, perquè a la segona nit ja vam fer amics). 

Cal dir que és la primera vegada que estic fora de casa i lluny dels meus pares i de la meva família. Tot i estar molt emocionada pel que començava, no vaig poder evitar deprimir-me una mica. Això de sortir de l'habitació i no poder dir "mama com es fa això?" o començar a cridar a la meva germana perquè m'ha agafat la suadera de l'armari... Però potser el que vaig notar més durant el primer dia va ser no tenir en Pau. Segurament per ell és més difícil que per mi, però en aquells moments sentia que estava buida i, sobretot, em sentia molt rara, una sensació que no havia tingut mai. (He de dir que sort n'hi ha del whatsapp i de l skype!)

I totes aquelles coses que feia fins ara la meva mare i que mai hi havia donat importància les he hagut de comançar a fer jo... Fer la compra, mirar i comparar preus (perquè tot és caríssim), pensar què haig de preparar per dinar i per sopar, haver de posar la rentadora (una història curiosa), netejar el lavabo... 

Ara entenc a la meva mare i penso solidaritzar-me amb ella quan torni!

Així doncs, aprofitant la "soletat" vam aprofitar per fer turisme diürn (dels pocs dies) pel Duomo i pel Ponte Vecchio. He de dir que Florència és una ciutat preciosa i que té racons molt màgics!

https://www.youtube.com/watch?v=0G3_kG5FFfQ

L'arribada

Per probar sort no s'hi perd res. Així que al Gener del 2013 la Cristina i jo vam presentar la sol·licitud per marxar a Innsbruck. Al final de Febrer sortien les convocatòries, no va ser Àustria sino la segona opció, Itàlia.

Els mesos van passar super lents, però la cosa s'anava fent més real mentre buscavem pis, agafavem els vols, triavem les companyes del pis, buscavem les facultats, buscavem pel google earth el nostre carrer, feiem la llista i, finalment, començavem a fer les maletes...

I ens vam adonar que ja ho teniem a sobre quan vam tenir els bitllets a la mà i ens vam trobar a l'aerport.

La Cristina havia marxat super aviat del seu poble, amb els seus germans i els seus pares i jo, després de la ressaca post-Festa Major també em vaig aixecar ben aviat i ben nerviosa direcció Girona, amb els meus pares, la meva germana, en Pau...

Vam facturar les maletes i després vam anar esmorar i a comprar els tiquets del bus.

El diàleg va ser el següent:

- Bus Pisa-Florència?

- Exacte

- Voleu el de tornada?

- No tenim vol de tornada!

Aquí ens vam adonar que la cosa ja era sèria i que ja hi erem!

Així que vam volar cap a Pisa, vam agafar el bus i ens vam plantar al Mc Donalds buscant internet com desesperades per dir a tothom que ja haviem arribat!

Feia una calor molt heavy i portavem dues maletes tamany XXL cada una. Ens vam plantar a l'agència i després, com vam poder, vam arribar al pis (4t pis sense assensor).

Allà estàvem i COMENÇAVA LA NOSTRA AVENTURA!

http://www.youtube.com/watch?v=EbJtYqBYCV8

Florència

Em considero una persona aventurera, obtimista i amb moltes ganes d'aprendre coses noves i tot i que sóc d'un petit poble, m'encanta conèixer nous racons. Així doncs, he iniciat una de les que segur que seràn les millors experiències de la meva vida, un erasmus a la ciutat més bonica del món; Florència.

He creat aquest blog per explicar les meves experiències i compartir-les amb tothom, perquè crec que val la pena.

Així doncs, ara toca viure el moment!
http://www.youtube.com/watch?v=g7z_vFfaSaY