Balanç 2013

Tanquem un altre any, possiblement, l'any dels canvis.
Per una banda vam començar l'any amb molt mal peu, el dia 22 de Gener ens va deixar una de les persones més importants de la meva vida, una persona que trobem molt a faltar.
Més tard va venir la notícia que segurament m'haurà canviat la vida per sempre; Erasmus a Florència.
El temps anava passant lent, però molt emocionada pensant amb l'experiència que m'havia d'arribar. Examens, Treballs, molta feina, molt d'agobiament, el gran pas d'equador... I sense adonar-nos va arribar l'estiu.
Excursions a veure la Mire a l'Estartit, a terres Olotines amb la Núria i la Raquel, a Vic i a Granollers a veure la Ivette i la Mar, molts concerts dels Catarres, moltes Festes Majors amb l'Alba, un Sant Joan molt gran, al concert del gran Joan Dausà, una de càmping amb les nenes turistes, més festes majors, la festa de la cervesa i ja per acabar la Nostra Festa Major (una mica accidentada amb el carretó).

 
Possiblement aquí comença la segona part, i potser la més important de l'any; Erasmus Firenze!
Vam arribar i les primeres persones que vam conèixer van ser la Ibane, en Ion, la Sílvia i en Martí i des d'aquell moment ja no ens hem separat.
Excursions, molta gent nova, nits a Santa Croce, "exitassos" al Red Garten, Festasses al Pink, sopars de Nadal, Festes de Cap d'any, mercats, classes... Mil i una cosa, mil i un moments indescriptibles i inoblidables!

Un any ple d'experiències, ple de moments i ple d'aventures. Possiblement un dels millors anys dels últims temps. Gràcies a tots els que n'heu format part.

Bon any 2014 i salut!




http://www.youtube.com/watch?v=M_o6axAseak

Verona

Cap a VERONAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA amb la AEGE!!
Quina ciutat tan preciosa, primer de tot vam anar a la Piazza delle Erbe, la plaça més important de Verona, després al Mercat de Nadal (Mercatino di Natale), un mercat molt ampli, amb menjar típic de la zona i paradetes molt boniques, després vam anar al Duomo (res a veure comparat amb el de Florència... massa ben acostumats ens tenen jujuju), després vam creuar al riu Adege i vam pujar al mirador del castell Castelvecchio on vam dinar.
Just després vam anar a la casa de Giullieta. Quina història tan preciosa. I quia emoció veure el balcó, tots els candaus de les parelles, l'estàtua de Giullieta (diuen que si li toques el pit dret et casaràs)

Però una de les coses més emocionants va ser entrar a l'Arena. Diuen que és un dels amfiteatres amb més bona acústica del món. Vam poder baixar a la sorra i vam cantar!! Quina emoció després de tant de temps sense cantar!

Com m'agrada aquesta ciutat!!! M'encantaria tornar-hi!
Ciao Verona!

http://www.youtube.com/watch?v=UjkDlspWC6g&list=PL8GTvvFTAGTdTIMJ2XMFJysx0-wAkpRa4&index=7

Cinqueterre

A les 5 del matí va sonar el despertador. Entrepà i cap a l'estació direcció Cinqueterre (a la costa italiana del mar de Ligúria, a la província de La Spezia).

Quan ja pensavem que la Cris i en Manu no arribaven els veiem córrer per l'hortizó... I sí, van arribar!!!!

Així que vam agafar el tren direcció "La Spezia" fins la última parada. Una vegada allà vam anar a l'oficina de turisme i vam comprar els bitllets pel tren que uneix els 5 pobles. Primer de tot vam parar a Riomaggiore, una petita aldea de pescadors amb molt d'encant i on desemboca el riu Maggiore, que baixa de manera que les cases s'han construït al seu costat, unes cases molt curioses, pintades de colors molt vius. Però l'ho que ens va fer més il·lusió va ser poder veure el mar!

Vam passar una estona allà i després vam anar amb el tren fins al cinquè poble, Monterosso. Aquí vam poder anar fins a la platja i tocar l'aigua de mar. I a més a més vam trobar un bar arran de platja que donaven tapes... jujujuju

Després vam anar a Vernazza, un petit poble que té un port i una cala natural. A la cala sempre hi ha petites barques atracades que donen vida a la localitat. Allà vam poder fer panoràmiques on sortien pràcticament els cinc pobles.

Després vam anar a Corniglia, un petit poble dividit amb dues zones, la part més bonica és la de dalt, que hi has de pujar amb un mini bus, primer de tot per la pujada que fa i segon perquè queda a uns 5 km de l'estació de tren. Vam donar una volta pel poble (vam comprar souvenirs i vam voltar pel casc antic), que s'ha de dir que té molt d'encant. És l'únic dels 5 pobles que no connecta directament amb el mar. 

I ja per acabar vam anar a Manarola, el poble més bonic de tots 5. Aquí vam dinar i vam veure la posta de sol. No sé si és cosa meva però des d'allà es veia un cel diferent. Molt bonic, molt profund.

I després a l'Spezia, allà vam agafar un tren fins a Pisa i després un altre fins a Florència. Haig de dir que va ser un dia molt productiu. Itàlia és preciosa, però encara més quan trobes pobles amagats al no res que tenen un encant com aquests. 

Val molt la pena aprofitar el moment i descobrir-la!!!

Tinc una sensació molt positiva, potser per la companyia, pel dia que ens va fer o pels pobles en si... O segurament, per les tres coses juntes.

Que fantàstic!!!

http://www.youtube.com/watch?v=Hlmbme9RH7M

22*

Avui fa dos anys d'un dels pitjors dies per la vida de moltes persones.

Des que vas marxar han canviat moltes coses, hem après a conviure amb aquest buit però no l'hem omplenat i tinc força clar que no ho farem. És el teu trosset dins de tots nosaltres i et pertany únicament a tu.

Alguns vam viure uns moments molt dolços al teu costat .. moments que ara recordem amb un somriure, amb el somriure més sincer. Són records que no volem oblidar perquè són de les poques coses que tenim teves. Tot i que, realment, mai acaba de morir una persona si tu la portes dintre teu. I això sí que ho tinc clar, no t'oblidaré, mai, per res.

I també podré explicar com eres, podré explicar que tenia el típic amic que tothom vol, podré explicar el que feies per tal de treure'm un somriure, per tal d'ajudar-me quan estava malmanet. Una persona que les trobes comptades vegades, una persona ... extraordinària. Amb una força i unes ganes de viure que ningú es pot imaginar, una persona que hauriem de tenir tots d'exemple.

Després de dos anys encara continuem repetint-nos aquell.. Perquè? Perquè tu? I és que, era molt d'hora!

És la primera vegada que escric sobre això, per la ment et passen moltes coses i realment quan les vols passar a paraules es fa molt complicat, mai una paraula podrà substituïr un sentiment. I més quan es tracta d'un amic, d'una persona que t'ha marcat i que ha hagut de marxar. Una persona que ha lluitat fins al final, amb totes les seves forces, fins que ja no n'ha tingut més.

El que et va tocar és una cosa molt dura, una malaltia que no desitgem a ningú, però menys a les persones del nostre entorn. I quan veus patir, quan veus aquesta lluita constant entre la vida i la mort, quan veus que és la persona que menys s'ho mareix, la persona que hi està posant totes les seves forces per guanyar-la i que malgrat tots els esforços tot es va apagant ... Aquest "perquè" perd sentit i queda substituït per un sentiment de ràbia i d'impotència. Aquell mateix sentiment que teniem quan et veiem patir.

Ets i seràs una persona molt especial per mi i des de fa temps, també ets el meu heroi.

T'estimo i sempre ho faré Canals. Gràcies a tu em van passar coses molt boniques però també hauria de donar gràcies, no sé ben ve a qui, per haver-te conegut i haver pogut passar tot el temps que vaig passar al teu costat, per tot el que vaig aprendre de tu i per la manera com em vas fer madurar i em vas fer créixer.

I ara, aquí estic, pensant molt amb tu, més del que et podries imaginar, i maleïnt el moment que em vaig despedir de tu sense fer-te una abraçada, perquè mai hauria imaginat que aquella era la última vegada.

Mai t'oblidaré.

http://www.youtube.com/watch?v=8aRqqCDJ8xc

Ser Català

Realment anem buscats.. Cada dia ho tinc més clar.
Comentaris com... D'on ets? Jo sóc Català. No, tu ets ESPANYOL! Et fan agafar esgarrifances i  fàstic.
Ah sí, el que no poden entendre ni admetre és que pensem amb Català. A veure, és la nostra llengua, tant els costa assimilar que nosaltres hem crescut i hem après a comunicar-nos amb CATALÀ? No es posen no amb els alemanys perquè parlin i pensin amb alemany... I el que els hi fa més ràbia és que nosaltres (igual que els vascos) tinguem més facilitat per aprendre llengües perquè des de petits n'hem après dues (o més).

I és molt fort el que diré però, a l'any 2013 quan dius que ets Català et miren molt malament, et tracten diferent i t'imposen que ets espanyol (realment hi ha gent molt tancada, però que amb 20 anys ja la tinguis així....) I ja, amb el personatge de les NNGG, ensenyan-te la polsera de la bandera espanyola i dien-te que son els teus colors i que vulguis o no, ho seràn. Aquí demostra l'ho curt que és!!! Perquè pobret, no és capaç de dir més de dues frases seguides sense que comencin a perdre sentit o que es contradigui. Quantes disputes, mare meva!!!
I la gran frase... "Oye por ser Catalana eres muy simpática" PERDONAAAAAAAAAAAAA?
Sort que també tenim gent que ens entèn i gent que tan li fa tot aquest tema!!! Un 10 per tots aquests!

Sóm d'un país, que es diu Catalunya, tenim una llengua que es diu Català amb la qual pensem, somiem... amb una gramàtica feta per grans lingüistes, tenim una cultura gastronòmica molt elevorada, una dansa que és la sardana, unes tradicions com els castells, els balls de bastons... i lògicament, un somni que és la independència i que la tenim a tocar!!!
Ara és l'hora que tot això funcioni per fer-los callar a tots!!

http://www.youtube.com/watch?v=_uM4Cg1vtrk

Els Florentins

Els florentins, com sempre s'ha dit, són gent tancada, amb una gran passió per la moda, un gran sentit de la moda, amb molta admiració per l'art.. Són esquerps, tot i que també tenen moments en que son mooooolt oberts i MOOOLT PESATS (sobretot si porten alguna copa de més)

A la universitat, sobretot les noies, son molt competitives i no s'acosten a la gent de fora. Et miren com si fossis d'una altra galàxia i et tracten amb inferioritat. No suporten que la gent d'erasmus tregui millors notes o que siguin més responsables.
Al carrer, als comerços... son molt freds i distants. Tot i que també haig de dir que estem al nord, com a tots els països, la gent del sud és més pròxima, més oberta, més simpàtica, però et pots fiar més de la gent del nord!!

Personalment penso que no aconseguiré fer amics Florentins (locals), tenim coneguts però amics... és molt difícil ser amic/ga d'un/a florentí/ina. Però també penso que és perquè són d'una ciutat, perquè coneixem gent de Siena o altres pobles del voltant que són super bona gent!

"Senyor" Wert

I aquesta entrada no podia ser per ningú més que pel Ministre Wert, sí, pel "senyor" que s'està carregant l'educació d'aquest gran país. Per la "persona" que ens vol treure el Català com a llengua vehicular de les escoles i que ens ha apujat les matrícules de les universitats fins a 3000 i 4000 euros. El ministre que vol que estudiar sigui pels rics i que les classes mitjanes haguem de fer esforços sobrenaturals per aconseguir-ho. Per aquest IMBÈCIL que està fent els canvis més tontos del món per tal de fer-se veure.

El tema que a mi m'ha perjudicat més ha sigut el tema de la beca Erasmus (lògicament). A veure, que m'expliqui perquè de cop, quan fa dos mesos que estem instal·lats aquí ens diu que ens treu la beca pel simple fet que no vaig tenir beca general l'any passat. A veure, que m'expliqui això, perquè aquest senyor no té dos dits de front per veure que hi ha gent que depèn únicament d'aquests diners i que ha marxat perquè sabia que podia comptar-hi.

En el meu cas, per exemple, la vida és més cara que a Catalunya, així que necessito la beca per tal de poder-me pagar ni que sigui una part del lloguer. Tot i que també haig de reconèixer que no comptava massa amb rebre aquests diners mentre estigués aquí perquè ja sabem que aquestes coses s'acostumen a rebre a llarg termini. 

Jo, com segurament molts altres estudiants, hem estat estudiant i treballant durant el curs i treballant durant tot l'estiu per aconseguir diners per poder-nos pagar l'erasmus, però hi ha molta gent que no ha tingut aquesta sort i per tant, només tenia el finançament de les beques. La gran pregunta és, I ara què? Què hem de fer, tornar? Perquè trobo de molt mal gust que a finals de mes d'Octubre treguint aquests nous requisits per poder tenir la beca Erasmus. I a més a més, què és això que només la poden rebre la gent que hagi tingut la beca general el curs anterior? Per un motiu o un altre hi ha gent que no la vam poder tenir i això no significa que necessitem menys aquesta beca de mobilitat. 

Crec personalment que poder marxar a estudiar a un altre país és una gran sort i que des del Govern Espanyol haurien d'estar incitant a tothom perquè ho fes i no treient beques o afavorint una part dels estudiants. I ja per acabar, trobo de molt mal gust les declaracions que ha fet el ministre Wert demanant "sacrificio" als estudiants que haviem perdut la beca. És tonto o ho fa veure?

Oh, quin descans!

Ibane

La Ibane, conjuntament amb la Cris, són les dues persones més importants que tinc aquí!
Encara que faci dos mesos que la conec s'ha convertit en una persona molt important per mi, connectem super bé i puc confiar-hi moltíssim. De fet, es nota que està estudiant psicologia, té la capacitat d'escoltar i de parlar en el moment adequat, amb les paraules perfectes.
És super bona persona i, sobretot, molt generosa. Si mai ens ha faltat ha estat la primera d'oferir-nos-ho i a la que hem necessitat alguna cosa, ella ha estat allà ajudant-nos. A part, casa seva ja és la nostra segona casa. No sé, m'encanta pensar que serà una amistat a llarg termini, perquè sé que quan s'acabi l'erasmus no s'acabarà aquest lligam i sé que tot i la distància podré comptar-hi
És una persona genial, de fet, la considero una de les millors persones que he conegut des de fa força temps i estic molt contenta d'haver topat amb ella. Haig de dir que anem juntes des del primer dia d'erasmus, una cosa semblant el que ens va passar amb la Cris a la uni i aquí tenim el resultat, estar visquent una de les millors experiències de les nostres vides.
La combinació perfecte; bogeria, ganes de festa, és una persona súper graciosa, però també seriosita quan toca i una de les coses que m'agrada més, no jutja mai cap persona.
Durant aquests mesos m'ha demostrat que es pot confiar amb ella i de fet, juntament amb la Cris, formem un gran equip!!
Així que aquesta és la dedicatòria per la meva basca preferida!!

2 mesets!

Entre visita i visita, festes, molta uni, biblioteca, moltes postes de sol, excursions per la Toscana i alguna compra arribem al tercer mes. Aquest segon no ha sigut menys intens que el primer, de fet ara que ja estem adaptades tot se'ns fa més fàcil, ja és casa nostra i també ens estem obrint una mica més.

Hem conegut personatges mítics com el germà petit dels "Hermanos Muñoz" sísí, els Estopa, en Jairo que és un vegeterià de veritat. També hem tingut la visita de les amigues d'en Ion que ens els deixen tots enamorats, però si gràcies això podem guanyar un CD del nostre amic del Ponte Vecchio, cap problema!

També hem tingut algun "susto", però res que no es pugui curar amb una nit de festa grossa!

Ah sí! Hem conegut noves tradicions com el Halloween i hem anat a dues de les millors festes de Florència i no us ho perdeu... són a les Facultats! Mare meva, quins festivals! Hem descobert locals nous com el Pink i casi casi ens han fet la targeta VIP a l Space, han vist que nosaltres portem la festa! Sobretot a festes com la del Polo de Novoli o la Hawaiana! 

Durant aquest mes hem rebut la visita de les nenes de la Uni, va ser una visita curta però molt intensa, suficient per carregar piles! També van venir els meus pares i la Laia el cap de setmana del meu aniversari (va ser fantàstic), en Pau i els seus pares que va ser una visita molt positiva en tots els sentits i de fet tenia moltes ganes que vinguessin tots plegats per ensenyar-los tot el que estic visquent aquí i per últim els tiets amb la Duna i en Grau. Aquest últim ha sigut un cap de setmana molt maco i m'he sentit molt especial!

Aquest mes serà una mica diferent, sense cap visita però tinc moltíssimes ganes de viatjar per Itàlia i aprofitar el poc temps que ens queda, perquè això està passant volant i queda un mes i mig per marxar cap allà per passar les festes! La veritat és que tinc ganes de quedar-me, moltíssimes ganes, però sé que és impossible i em fa molta ràbia!

I haig de dir que és molt fàcil sentir-se com a casa perquè és molt ràpid i pràctic fer un skype, de fet, ahir vaig parlar amb els tiets i l'Estel i va ser molt emocionant! Vaig veure la cosineta molt gran i preciosa! Quina il·lusió! També em vaig enviant mails amb la familia (un petó molt especial per la tieta Sara), amb la coral, amb les nenes... i això em fa sentir més aprop, tot i que NO m'enyoro!

Bé i amb un any més us puc dir que aquest ha sigut un mes genial, complet i sense temps d'aburrir-me!

Un petó a tothom!!!

http://www.youtube.com/watch?v=NAHvn1BmJpE

Italià

Quina llengua tan bonica!!!!!!

La veritat és que amb el Castellà i, sobretot el Català, la majoria de paraules i expressions les entens bé. La majoria de Florentins al veure't extranger ja intenten parlar-te més a poc a poc, o més clar. (Depen de la persona i de la situació!!)

El curs d'Italià ens està fent millorar molt, sobretot gramàticament i per treure'ns la vergonya que tenim al cos.. Al parlar amb un natiu sempre impacta més! El que puc dir és que al ser una llengua romànica com les nostres ens és molt més fàcil, però canvia molt el dialecte del nord (Florència) amb el del Sud (Nàpols) i després has d'anar amb el super google Traductor a la mà..

Pel que fa la llengua, és molt musical i encara que estiguin enfadats sona molt bé.

I l'Italià ens ha portat a conèixer persones súper maques (al curs), hem fet un grupet molt divertit i ens morim de riure a les classes! En Claudio (el profe) és super caxondo i li agraden moltissim els espanyols i sobretot la "siesta". Tenim dos personatges a classe en Francisco o, com diu ell, en Francesco i en José Ángel que no deixen que ens aburrim mai, de fet, quan parlen els dos junts és per partir-te el cul! I després, gràcies aquest curs també haurem après Polac i Txec! La frase estrella és ... "Com es diu .... amb Txec?"

Així doncs, no dominem la llengua, però ens podem espavilar perfectament!!

Ai.. quina llengua tan bonica!

http://www.youtube.com/watch?v=KTM_qG_NPC8

Tanti Auguri

Aquesta entrada és per donar-vos les gràcies a tots i a totes!

Ha sigut un dels millors aniversaris i és que l'he pogut passar al costat de grans persones, la Gent Erasmus que van tenir grans detalls que em van fer sentir molt especial! A més a més, he tingut la visita dels meus pares i la meva germana, que encara el van acabar d'arrodonir!

Les nenes em van enviar un video... Encara estic super emocionada! I m'encanta pensar que encara que estigui a 1000km hi son (totes les que hi han de ser!) I no necessito res ni ningú més! També haig de dona-ls'hi les gracies perquè m'imagino que sigut una feinada!

També haig de dir que vaig rebre un regal molt especial i molt inesperat de la Ivette i la Mar.. Tinc una gran sort de tenir amigues com elles! Estic molt contenta i molt orgullosa de tenir-les al meu costat! I sincerament estic esperant amb impesciència que agafin un vol i em vinguin a veure!!!!!!!! :D

I totes les felicitacions i petites sorpreses durant el dia.. Estic molt contenta de pensar que la gent hi és, encara que estigui a Sant Hilari o a Florència!!! Sóc una persona molt afortunada, la veritat!

En definitiva, Gràcies a tothom que va fer que aquest dia fos inoblidable!!!! El 2 no pesa tant amb aquesta gran entrada!

12.6!!

Avui és un dia especial!! Som dia 12 i vull fer la meva petita aportació des d'aquí...

M'agradaria dedicar-te aquestes paraules a tu Pau, després de 3 anys i 4 mesos (deunidó, com passa el temps) t'haig de dir que continuo sentint aquelles pessigolletes a la panxa quan sé que t'haig de veure, sobretot ara, a mil km de distància. L'altre dia quan et vaig venir a buscar a l'estació vaig tenir la mateixa sensació que el primer dia. Les coses aquí les vivim més intensament, és tan curt però tant profund que ho vull aprofitar com si no hi hagués demà. Queda molt cutre dit així, però mai haviem estat tan separats i crec i saps que això ens està fent molt més forts. 

Haig de dir que com totes les parelles hem tingut i tenim alts i baixos, que en algun moment parlem molt però no ens diem res i que sí, accepto que sóc la persona més borde i esquerpa del món però tot i així tu continues aquí, al peu del canó, lluitant i apostant per mi! I m'encanta! Ets una gran persona, de fet ets únic i a mi m'agrades així, siguent com ets!

Estar aquí m'ha fet canviar força, espero que per bé, i ara veig què és més important i tu entres dins d'aquest grup. Aquí veus a qui li importes i per a qui val la pena lluitar! I obviament, per tu val la pena lluitar, val la pena lluitar per aquesta relació i per tot el que comporta!

T'estimo moltíssim Pau i encara que potser t'ho digui poc saps que quan ho dic és perquè de veritat ho sento i que son les paraules més sinceres que et puc dir en aquest moment!

Tinc moltes ganes de veure't i sí, d'abraçar-te!

Moltes felicitats i un petó d'aquells que fan soroll des de Florència!

Ets el millor, no ho dubtis mai!

http://www.youtube.com/watch?v=ITfLnIvF5zU

Alimentació

No m'hauria imaginat mai que m'agradaria la cuina! Obviament, amb un mes no soc una gran cuinera, però fins i tot jo estic impressionada de com me n'estic ensortint!

Haig de dir que al primer dia no sabia com engegar els fugons... (quina vergonya, la Cris m'havia d'ajudar...) i ara estem fent uns plats una mica elaborats i tot! Pollastre amb salsa Roquefort, uns ous farcits (bonissims), uns macarrons casi com els de la iaia, unes cuixes de pollastres amb patata, pastanaga i ceba, un puré de carbassa!! I la setmana que ve m'arriscaré amb els canelons i fins i tot algun dia, alguna cosa de postres!

I deixar clar que el que no podem menjar és perquè no ho podem comprar... que ja sabeu que la vida a Florència és molt cara!!

Així que aquest text va especialment per la meva mare perquè creia que no menjaria bé i que passaria gana (just al contrari!) i a en Pau perquè creia que no podria menjar res perquè no m'ho sabria fer, que només menjaria pasta o que ho compraria tot congelat... jujuju! Quan torni et faré un sopar de luxe, que ho sàpigues!!!

Doncs aquí em teniu.. ben alimentada, fent de mastercheff, aprenent cada dia una mica més i provant nous plats!!!

I us deixo amb la foto de l'ou farcit, per fer-vos una mica d'enveja (Sana!)

Universitat!

El motiu pel qual he viatjat a Florència és educatiu (ehem). 

D'entrada haig de dir que la Universitat de Florència (Università degli studi di Firenze) és un caos!!!!!

El dia 17 de Setembre (primer dia de curs) encara s'estaven canviant assignatures de semestre, retirant alguna assignatura, canviant professors, no s'havien publicat les aules...

Obviament a relacions Internacionals, que ja hi haviem anat unes 3 vegades, passaven de nosaltres (amb l'excusa que tenien molta feina) ens van tractar ràpid i malament (si tenies la sort que no et feien el comentari "No sé què hi fas aquí si no tens ni idea d'Italià"). Ho portaven tan malament que nosaltres que haviem d'estar a Pistoia fent la carrera ens han obligat fer-la a Florència, a la facultat d'Economia. Amb assignatures d'economia, que lògicament, no tenen res en comú amb les assignatures que s'estan fent a Girona. 

(El nostre acord d'estudis inicial ha canviat tot, de fet, les assignatures que haviem de fer o no existeixen, ja no es fan o les han canviat de semestre)

Per altra banda, a Girona tampoc ens han fet massa cas... com que sabiem la possibilitat que no ens acceptessin les assignatures vam enviar un mail per a veure què haviem de fer, la resposta va ser a llarg termini i que ens donaven el vist-i-plau. 

Així que després d'un petit canvi d'assignatura vam començar a posar-nos serioses amb les classes. Els horaris estan molt bé (tenim divendres festa!) Per altra banda, les classes s'entenen molt bé tot i ser amb Italià. Sempre tens l'ajuda del Powerpoint i amb una mica de sort, la d'algun professor. El campus és força nou, així que les classes són còmodes, hi ha pantalles a cada lateral i al centre per seguir el powerpoint i micros per sentir bé els professors. Així que nosaltres encantades amb la nostra vida estudiantil!! 

Aquí ve la segona part... Doncs sí amics, el dia 8 d'Octubre rebem el correu de Girona dient-nos que les assignatures que estem fent no els hi agraden (Després que ens diguessin que sí) i que hem d'anar a Pistoia a fer el semestre... o bé, fer una assignatura de Màster. De màster? sí!!!

Així que demà comencem la segona part de l'aventura, assignatura de màster, amb anglès i.. la comencem un mes després que tots!!! A veure com anirà això!!!!!!!!!!!!! QUINS NERVIS!

El petit resum que puc fer és que ja sé que totes les universitats són caòtiques, però aquesta ho és el triple. Les classes són de 2 hores però els professors arriben mitja hora més tard i pleguem vint minuts abans, així que queden reduïdes a 1 hora i poc (Poques ganes de treballar)!!
I és que quan tornem a Girona podrem dir que hem estat a la universitat que pel tema d'organització, d'horaris, d'informació, de gestió, de matriculació, d'assignatures... és la PITJOR!

Ciaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaao! http://www.youtube.com/watch?v=RBumgq5yVrA

Resum del Primer mes

Demà ja farà un mes que estem aquí i el balanç que en puc fer és molt positiu.

La gent (la nova família) és estupenda i m'està aportant moltes coses bones, ja no només per l'experiència sino per prendre's la vida d'una altra manera, consells útils per la cuina, per la neteja, per la roba, consells pràctics a l'hora de comprar o a l'hora de posar una rentadora o viatjar... en resum, per la vida i pel dia a dia!

Avui és l'aniversari d'en Ion i en tenim una de molt gran preparada!! Uns San Fermines casolans i un concurs de Truita de patates! Estic molt contenta perquè no deixem de fer coses, de conèixer racons, ciutats, museus... Tots tenen ganes de voltar i d'aprofitar al màxim l'ocasió!

Aquest dissabte hi havia entrada gratuïta a tots els museus i la veritat és que vam aprofitar molt... Duomo, Jardins del Bóboli, Galeria dels Uffizzi, Galeria de l'Academia... Tot val moltissim la pena i, ja que estem al cor del renaixament, esperem que se'ns encomani una mica de la cultura que hi ha aquí...!! (Si més no amb el temps que passem a les escales de Santa Crocce)

La ciutat és preciosa. Florència té un bon clima, uns racons perfectes per descobrir, sol o acompanyat, uns jardins enormes, unes places mítiques, unes panoràmiques inigualables, unes botigues genials... Una ciutat molt pràctica (ho tens tot a l'abast), però a més està plena de cultura i tradició.

El pis és una mica cutre però és suficient per passar-hi les hores que hi passem. I les companyes l'estan complementant!! Sobretot quan fem les truites de patates que fem, els aperitius, els macarrons... i els Cafès!!!!!! Els cafès es mareixen una petita menció! Els cafès amb llet o "cafelatte" estan increïbles, sabeu que a mi no m'agradava el cafè, doncs m'estic tornant addicta!! (Podria ser la raó que ara no dormi a les nits...) Que per cert, hem descobert una cafeteria que fan el millor cafè d'Itàlia!!!!!! (ja us en parlaré més endavant)

La uni és ... un desastre!!! Organització 0, Informació 0, Idiomes 0, Assignatures -5... Encara ara (1 d'Octubre) hem de signar l'acord d'estudis perquè no els hi dóna temps... Ens veig tornant amb el primer semestre de tercer pendent de conval·lidar.. 

De totes maneres, estem complint molt, estem anant a totes les classes (o gairebé totes) i les mig entenem!

L'idioma, l'Italià... Tenim una mica l'avantatge que és una barreja entre el català, el castellà i alguna coseta del Francès. Així que entendre'l l'entenem, però de moment, escriure'l i parlar-lo encara no, però temps al temps! No cal patir que per fer-nos entendre ja ens busquem la vida! A part, ahir vam fer la prova de nivell d'Italià i va anar força bé (una gent molt caxonda), així que dilluns ja comencem el super curs i ens posarem les piles per aprendre molt i molt ràpid!

Les visites... la visita d'en Pau em va deixar una mica buida, se'm va fer molt raro quan va marxar (la sensació típica del diumenge però sabent que no el veuria fins al cap d'un mes), però em va fer molta il·lusió poder-li ensenyar la meva vida d'aquí i que veiés que no ha de patir per res, que estic bé!! 

Aquest cap de setmana venen les nenes de la uni (quines ganes!!) i d'aquí poquet també vindran els meus pares, en tinc moltes ganes però sé que em passarà el mateix que amb en Pau!! 

Tema el comentari de les nenes (que sé que també vindran molt aviat) no anava amb cap mala intenció, sé que tothom està molt enfeinat i que això passaria encara que estiguessim a la Xina, a Girona o a la lluna i que segurament jo tampoc hi estic posant massa de la meva part. Us estimo molt! 

Seguint amb les visites també vindran els tiets amb els peques, la Ivette... Així que no em puc queixar gens de visites!!!!!!!!

I viure a Florència? ÉS MOOOOOOOOLT CAR!! I aquí és on em surt la vena rata! jajajajaj

Els Andalusos s'enriuen de nosaltres (clar, amb la beca que tenen...ESTEM MOLT INDIGNATS!), però nosaltres no podem comprar res més que no sigui l'euro feliç (più conveniente). (Productes de marca blanca amb la imatge d'un euro feliç)

Així que aquí estem, amb mesures d'austeritat, estalviant tot el que es pot!!!

Ahhh! Estem menjant molt bé (pasta+arròs+amanides+botifarres+pasta+arròs...) és broma, ens en sortim prou bé i mengem equilibrat i fins i tot... ens atrevim a cuinar plats nous!!

I ja per acabar, estic molt contenta de les mostres de carinyo que vaig rebent ja sigui a partir de mails, de trucades, via skype o whatsapps. Encara que no estigui enyorada, s'agraeix moltíssim veure que pensen amb tu i que allà et troben a faltar!! 

Per cert, trobo moltíssim a faltar la Coral! No m'ho pensava però em sento buida i em falta cantar (De fet, em poso els auriculars i canto com una motivada i les del pis s'enriuen de mi!!!)

Així que aquí estem, ja hem passat un mes i anem a pel segon!! 

I de moment el que puc dir és que tothom que pugui que marxi i que conegui llocs nous, països nous, gent nova i visqui noves experiències!!

Un petó a toooooooooots!
http://www.youtube.com/watch?v=Y5353-llo14 i Feliç Octubre (el meu mes preferit!!!)

M'enyoren... No m'enyoren...

Les sensacions aquí son molt bones i tot i que no m'enyoro, és inevitable pensar amb la meva gent. Penso amb com hi ha gent que m'està sorprenent cap a millor i com gent, que no m'esperava, m'està decebent una miqueta.

Divendres ja arriba en Pau i sincerament tinc ganes d'estar amb ell, moltes. Però em fa por que no li agradi el que hi ha aquí. I també em fa por que quan marxi em torni a quedar com els dos primers dies d'estar aquí, enyorada i apagada... Em fa por que veure'l sigui un retrocès amb el sentit que ara ja m'havia acostumat a estar lluny d'ell. Però estar amb ell sempre és bo, així que espero amb candaletes el divendres per tenir-lo aquí i poder compartir, encara que sigui un trosset, la meva vida d'aquí!

Per altra banda, enyoro una mica a la meva germana, la Laia i als meus pares, i tot i que em fan enfadar constantment quan em truquen.. els tinc molt lluny i no vull estar de males amb ells. Parlem poc, entre que no coincidim amb horaris i que no els hi funciona la cam.. Però bueno, ja saben que tot va bé i que m'estic espavilant molt bé (potser massa i tot jejeje).

Dues de les persones que em tenen molt feliç son dues tietes, la Sara i la Montse. La Sara perquè estic molt contenta dels mails que m'envia i després d'un temps una mica distanciades em fa feliç veure com s'està preocupant per mi, a part, sap perfectament que pot comptar amb mi per tot i que és la millor! I la tieta Montse, que cada dia em pregunta com estic i que com sempre em fa costat, sobretot al principi que era quan estava enyoradíssima. (Un petó immens a la peque i al tiet... perquè sé que ho llegiràs!)

També estic molt contenta, com sempre, amb en Victor i l'Alba que dia si i dia també em pregunten què tal!!

Les que em tenen una mica oblidada son les nenes, tot i que ho entenc perquè cada una té el seu horari i és molt dificil coincidir. Però saben que aquí estic, com sempre! I les floretes de la uni que amb res ens vindran a veure i les que no poden venir... ja saben com molen els skypes (sobretot els dels dijous nit) i que és com si estiguessim a Girona!

I alguna altra personeta que em té oblidada, però que sé que amb els dies s'enrecordaran de mi!

Per altra banda, les sensacions de la gent d'aquí son 100% positives! M'estan demostrant molt, moltíssim! I estic super contenta d'haver coincidit amb elles!

https://www.youtube.com/watch?v=RzhAS_GnJIc

Bonaniiiiiiiiiiiiiiit!

La Florència més coneguda

Florència és una ciutat preciosa, personalment a mi m'està enamorant. Hi ha mil racons per perdre't i mil llocs estupendos per compartir. https://www.youtube.com/watch?v=wCVrC7Dg2qo

El primer que has de fer a l'arribar és visitar el Duomo. És la catedral de Florència i es diu Santa Maria del Fiore. Diuen que és una de les grans obres d'art gòtic de l'època del Renaixement. Té una cúpula de Brunelleschi (si podeu pujar-hi no us perdeu l'ocasió perquè és increïble la vista, obren tots els dies de 8:30 a 19 i els festius està tancat. L’entrada al Duomo és gratuïta però per pujar a la cúpula s’ha de pagar 8€).



Just al costat del Duomo trobem el baptisteri (San Giovanni) conegut per les portes de bronze, les portes del Paradís. Aquestes representen 10 escenes de l’antic testament. Lògicament les que veiem son una còpia.



Al costat també trobem el Campanile de Giotto que és el campanar de la Catedral de Florència (obra de Giotto però acabada per Pisano després de la seva mort). Diuen que és un dels més bonics d’Itàlia ja que té uns colors molt diferents dels que estem acostumats a veure (blanc, verd i vermell (Com la bandera Italiana)) Per pujar-hi s’ha de pagar 6€. Després de pujar 414 escalons arribes a la part més alta des d’on veus una de les millors vistes de la ciutat

Des d’aquí pots apreciar les escenes del Judici Final de Vasari i Zuccari.



Un altre lloc imprescindible és la Piazza della Signoria, que diuen que és el centre civil de la ciutat i on trobem el Palazzo Vechio (on s'exposen obres de: Bronzino, Miquel Àngel, Giorgio Vasari i d'altres i on trobem el Saló dels Cinc-Cents, la decoració mural del qual es va encomanar a Leonardo da Vinci (La batalla d'Anghiari) i a Miquel Àngel (La batalla de Cascina)).





Tampoc ens podem deixar el Ponte Vecchio, la seva imatge és la més representativa de la ciutat i és el símbol del romanticisme Florentí. El ponte Vecchio és el pont de pedra més antic d’Europa. Les botigues que l’envolten son joieries. Sobre el pont trobem el Corredor Vassarià (que uneix el Palazzo Vecchio fins el Palazzo Pitti). És increíble les vistes que tens des del pont i és ideal per relaxar-se mentre escoltes grups que toquen balades.



Un altre lloc imprescindible són els Jardins del Bòboli. Estan situats al Palazzo Pitti i és la zona verda més gran de Florència. Hi ha fonts, pèrgoles, un llac, moltes estàtues… També hi ha un amfiteatre i un obelisc egipci. (S’ha de pagar per entrar-hi: 3.5€ si tens entre 18 i 25 anys i 7€ si ets major). A Florència no hi ha molts parcs, així que aquest intenta completar la falta.
És un lloc per perdre-t’hi i dedicar-hi vàries hores!



Però per mi, el lloc que val més la pena és la Piazzale Michelangelo, el gran mirador de Florència. I és que té unes vistes impresionants! És un lloc on m’hi passaria moltes hores observant l’estupenda panorámica de Florència, amb música de fons i veient la posta de sol. Hi heu d’anar, no es pot explicar!




I també hi ha dues esglèsies que están molt bé, l’església de Santa Crocce (Franciscans) i la de Santa Maria Novella (Dominics). La de Santa Maria Novella té obres importants com la Trinitat i el Crucifix de Brunelleschi. També té un Claustre Verd molt bonic. (Esglèsia: 2.50€, Claustre Verd: 2.70€)
La de Santa Crocce té unes escultures i pintures de gran valor fetes per Brunelleschi, Donatello… (6€)

MUSEUS
A la Galeria Uffizi trobem quadres tan increíbles com el Neixament de Venus (Botticelli) o algun Da Vinci. És una galería per passar-hi moltes hores, perdre-t’hi i disfrutar mirant pintures. (Entre 15€ i 20€)

Ja per acabar trobem la Galeria de l’Acadèmia, on hi ha la gran col·lecció d’escultures, pintures… i on trobem el DAVID de Miquel Àngel. (Entre 12€ i 15€)




Aquests són per mi els llocs més imprescindibles a l'hora de visitar la ciutat de Florència!!

Pilars: 1

Avui toca parlar d'un dels grans pilars de la meva vida, la Cristina. 

Des del primer dia de la uni que anem juntes, és una persona molt pacífica, que cuida les amistats, responsable, molt activa, molt oberta de ment, que té amb moltes ganes de disfrutar al màxim i que et posa molt fàcils les coses. És una amiga com poques, amb qui hi pots confiar, que t'escoltarà i tot i que parlem per cent-cinquantena vegada d'un tema encara posarà el mateix interès que la primera vegada, una persona que hi és sempre; en els bons i els mals moments.

Haig de dir que és persona que té molta paciència perquè no tothom aguantaria compartir habitació, experiència, classes, amics, àpats... amb una sola persona. Però a més, com és lògic no sempre es pot estar de bon humor (de fet m'esvero molt ràpid), doncs ella té la facilitat de calmar-me quan estic nerviosa i posar-me a lloc.

El que vull dir és que m'agrada moltíssim que ella sigui la persona amb qui comparteixo tot això, perquè encara està fent que sigui millor i a sobre, l'amistat cada dia es fa més força. Com deia l'altre dia, ara mateix ella és la meva germana, la meva mare, la meva amiga, la meva psicòloga, la meva consellera i la persona que em posa els punts sobre les is! 

Així que li vull agrair tot el que fa diàriament per mi i li vull dir que l'estimo moltíssim i que no canvi mai perquè val moltíssim la pena!

El Karma i el "Gafe"

Ja no sabem si és de tant "robar" bicis o de què però el karma s'està posant en contra nostre. Què hem de fer nosaltres? Contrarestar-lo!
El Gafe va passant una per una; la porta es fa malbé i no podem dormir a casa (doncs sí, el pany es va encallar i no vam poder entrar a casa fins l'endemà al matí, amb tota la ressaca i vestides de festa, amb les ulleres del mil i a sobre, tots els empresaris i empresàries ens miraven amb mala cara), l'ampolla de Cora cau per les escales i forma una cascada nivell Catarates del Niàgara (i ens pilla el veí borde), els revisors ens pillen sense ticar el bitllet (vam poder escapar, però no tindrem tanta sort la pròxima vegada!), ens marxa la llum del pis (Els fusibles...)...
Així que perquè la mala sort no es faci més gran hem de fer bones "obres" per tal de minimitzar els danys. Ajudar àvies creuar el carrer? Rentar tots els plats? Ticar el bitllet? Fer-nos l'abonament mensual? No robar més bicis? Que ens les robin a nosaltres? Tot això son punts positius per anar deixant, de mica en mica, la nostra mala sort!!

Felicitat

Quin moment més dolç! Crec que ara mateix no tinc paraules per expressar com em sento. 

Feia molt de temps que no em sentia tan lliure, tan contenta, que no somreia constantment i que no reia de tot i per tot, que no feia tonteries perquè si ni m'enreia dels meus defectes.

Aquí m'estic coneixent a mi mateixa, estic veient quines son les coses que em molesten, les coses que m'agraden de debò, estic veient els meus defectes, què puc millorar per tal de no molestar les persones del meu voltant, estic trobant algunes virtuds que no sabia que tenia, però també estic mirant què puc perfeccionar i també estic aprenent moltes coses, ja no només a nivell acadèmic sinó a nivell més moral, més de la vida, més necessari per viure.

Estic molt contenta de poder compartir aquesta felicitat amb les persones amb qui ho comparteixo perquè sé que sense elles potser no em seria tan fàcil. 

Suposo que al no haver sortit mai de "l'ou" no havia pogut veure el que realment m'acaba d'omplenar ni el 

que em falta per poder ser jo mateixa. I aquí puc trobar-ho!

Així que potser aquesta és la recpeta de la felicitat: L'Erasmus, el marxar de casa i trobar-te tu sol a un altre país i demostrar-te que ets capaç de tot i que, sense dependre de ningú, també pots fer el que feies fins ara i, què cony, que t'ensurts prou bé. I que tens temps de sobres per acabar de millorar el que et costa i dir-te "la pròxima vegada em sortirà millor". També és molt bo el fet de conèixer gent nova que t'aporta coses que fins ara no sabies ni que existien, opinions, històries, llocs, maneres de pensar...

L'altre dia en parlavem amb la Ibane i la Cris, i és que no sabem massa bé perquè, tampoc necessitem saber-ho, però estem FELICES! Ens sentim molt millor amb nosaltres. I és que aquest període és com una mica un parèntesis de les nostres vides, potser per posar moltes coses a lloc i per tornar amb unes idees i uns aires nous. Així que tenim molt clar que ho hem d'aprofitar al màxim!!  

Això no vol dir que no enyori el que tinc a Catalunya. La meva gent; les nenes, en Pau, la família, les nenes de la uni... Està clar que soc qui soc gràcies a tots ells i que si ells no hi siguessin jo no estaria aquí!

http://www.youtube.com/watch?v=n5cAlYM_O3o
(Això és un missatge per qui ho dubtava: Estic molt i molt bé!!!)

Botellons i Bicis

Botellons i Bicis? Doncs SÍ.

Les nits de Florència són molt productives... Agafar del carrer les bicis que no estan lligades. (Això de les bicis no es fa només durant la nit ni només els estudiants erasmus, sinó que els propis Florentins i Florentines també ho fan durant el dia). De fet les bicis es roben perquè no et surt a compte comprar una bici ja que als dos dies ja no la tens enlloc. Així que per no perdre la costum i per introduïr-nos a la cultura italiana fem igual que ells i "robem" alguna bici (sempre en força mal estat). De totes maneres, no creiem que sigui un delicte perquè l'altre dia mentre tornavem a casa amb els deures fets (la bici sota el braç) ens vam trobar una patrulla de Carabinieri (Caris) que ens van demanar si estavem robant la bici? Directament la Tamara (que porta super bé l'Italià i que és molt apanyada) va contestar "Abbiamo perduto le chiavi". Ells es van posar a riure molt simpàtics i ens van dir "buonanotte".
Haig d'afegir que no només "es roben" bicis, sinó que tenim un grupet d'amics amb una col·lecció de senyals de trànsit al menjador que creix per moments... (Ampliaré la història)

També haig de dir que això de les bicicletes ens comença a passar factura i el Karma ens ho està tornant (és una altra història apassionant).

Pel que fa els botellons...
Aquí a Itàlia els horaris son diferents i per tant, quan nosaltres sortim (23:30) tots els habitants Florentins ja van força engatats. Només es tracta de seure a Santa Crocce amb la teva gent i beure una mica. Passa ràpid perquè sempre hi ha el grup Erasmus i sempre coneixes gent nova. El nostre "traficant" de gel el tenim a un pub del costat (Bocachica). Un noi molt simpàtic amic de la Sílvia (como no) que ens omplena bosses de gel. Així que ja ho tenim tot; companyia, alguna cosa d'alcohol, gel, música i el lloc ideal. A mesura que fa més fred ens movem a algún dels pubs: Twice, Pink (on fem Karaoke i cantem la Macarena), Salamanca (Pub Espanyol), Yab... Però tots aquests llocs tanquen a les 4 (perquè com que surten a les 22...) i després hi ha dues opcions:
1. Tall de Pizza per "esmorzar", Fotos amb el Porcci i a dormir
2. Anar d'After (una mica complicat perquè només n'hi ha un i té com a Gogo un avi de 70 anys)

Normalment optem per la primera opció així que aviat anem a dormir. (Sempre després d'una GRAN nit!)

http://www.youtube.com/watch?v=_gmtKSiJt2g

Catalunya- 11S

Així que aquí estava, el primer 11 de Setembre lluny de Catalunya. Però aquest any encara era més especial, la Cadena Humana (Via Catalana) que tants dies se n'estava parlant i que tantes ganes hi havia de completar i que, lògicament, ha fet història. Després de la manifestació de l'any passat pensava que no es podria superar, però m'ha quedat clar que sí.

Estava davant del portàtil amb el 324 posat per seguir-ho tot. I a les 17:14, en punt, el cant dels Ocells de Pau Casals, l' encaixada de mans, les campanes de la Seu vella de Lleida, tot decorat amb estelades, la gent feliç, cantant i jo... morta de ràbia per no poder-hi ser. Haig de dir que em van baixar unes llagrimetes de felicitat perquè s'havia completat, de tristesa per no ser-hi, d'emoció pel que s'havia aconseguit... Realment ho vaig sentir molt i vaig veure el que significa aquest petit país per mi i també vaig veure que ara més que mai hi hem de ser-hi i hem de fer sentir la nostra veu. (Potser també ho vaig sentir molt perquè vaig veure que la gent que estava amb mi ni li venia ni li anava el que estava passant i no acabavem de compartir ideals (SEMPRE respectant) , sort que tinc solidaritzats al grupet del País Basc)

Després del que havia vist no vaig poder evitar sortir el carrer amb la meva estelada i tirar-me una foto davant del Duomo (molt observada per un grup d'Espanyols que per casualitat passaven per allà) i així, aportar el meu granet de sorra.

http://www.youtube.com/watch?v=VSPlYFOzLRY

Certament, al món se n'està parlant del moviment i la gent dels altres països es solidaritzen. De totes maneres, ara que estic coneixent gent Espanyola veig molt clar que és allà on no se'n parla i on fa por parlar-ne, tot el que hem començat és massa gran per ells i veuen que no podran aturar-ho així com així. (Aquí estic parlant del tema amb tothom per fer-los veure que és una cosa lògica). Que per cert, una de les coses més sorprenents que m'ha passat ha sigut sentir el comentari "Oye, por ser catalana eres muy normal". Lògicament, us podeu imaginar la cara de "Ho he entès bé?" que se'm va quedar!

Bé, això és el petit relat del meu peculiar 11 de Setembre.

Visca Catalunya!

Pétit Comité

Heu tingut mai la sensació que després de 4 dies sencers amb un grup de persones ja els coneixes com si fossin amics de tota la vida? Doncs això és exactament el que ens està passant. 

Som un grup d'unes 9 persones que, per casualitats de la vida, ens vam ajuntar el primer dia i ja no ens hem separat.Som persones molt iguals i molt diferents al mateix temps, haig de dir que tots som de la part nord d'Espanya, diuen que som més tancats, però jo no crec que hi tingui res a veure. Ha donat la casualitat que tenim els mateixos gustos i, com que a vegades és molt difícil que a tothom li estigui bé una cosa, ens intentem adaptar al que s'aproxima més a totes les opinions. 

Però a més a més, com que no ens coneixem de res hem hagut de presentar-nos tal i com som, de 0 i molt important, sense prejudicis. La gent està explicant la seva vida, les seves històries, coses de les seves famílies, dels seus pobles/ciutats, està compartint els seus gustos, les seves manies, els seus disgustos, els seus amors, els seus desamors i també els seus coneixaments! 

Són unes persones molt senzilles i pel que sembla sense ganes de buscar problemes a ningú. Suposo que tothom ve amb les mateixes condicions, sense conèixer la ciutat, les persones... i que per això tothom està molt obert a conèixer moltes persones i viure noves experiències amb elles.

De totes maneres, feia temps que no em sentia tant i tant jo mateixa com amb algú. No sé, em sento molt compresa i molt ben acompanyada. 

Hem conegut molta més gent (persones estupendes), però ara ja tenim una "seguretat" de que el nostre grupet (Pétit Comité) està allà i que son les persones que et fan de família, perquè és molt necessari. Això tampoc m'havia passat mai perquè no havia marxat de casa però al tenir la família tan lluny t'has d'agafar a algú que et faci sentir com a casa, perquè com és lògic, no sempre estaràs de bon humor, ni sempre et passaran coses bones.

Sembla mentida que pugui dir això dues setmanes després d'arribar, però és que em fan sentir super a gust i crec que l'experiència encara serà millor gràcies aquestes persones.

http://www.youtube.com/watch?v=8-vDcvm-Ays

Ion, Mercè, Cris, Ibane, Alberto, Sílvia

Sílvia, Martí, Ion, Pablo, Arán, Ibane, Cris, Tamara

Descobrint la Toscana- SIENA

El dissabte 7 a la nit estavem a la piazza Spiritu Santo fent unes pizzes amb el grupet i vam decidir organitzar una excursió per l'endemà, després d'arribar a un acord vam decidir que la millor destinació era Siena (declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO)

Així que a les 10 del matí de l'endemà estavem al Conad per comprar el dinar. Vam agafar el tren a l'estació de Sta. Maria Novella i després d'una hora i algu vam arribar! Vam anar directes a la Piazza del Campo, una plaça feta amb una mena de rajola de color marronós (de fet Sienna significa aquest color marronós). A mi em recorda una plaça de toros. 

Vam dinar i després vam donar una volta pel poble, la veritat és que és preciós. Vam visitar la catedral (que també té una cúpula preciosa), els carrerons, les botiguetes… Vam trobar una espècie d’espectacle amb tambors i gent vestida de medievals. Després vam tornar a la plaça i vam comprar un gelat artesà que estava... pffff.. 

S'hi estava tan bé que vam deixar passar una mica massa l'estona, així que ja ens veus corrent per arribar a l’estació, a sobre per agafar el tren has de baixar moltes escales mecàniques, es feia etern!!

La tornada va ser molt entretinguda, quan ja casi erem a Florència va passar el revisor. Li vam ensenyar el tiquet i ens va dir que ens havia de multar perquè no l’haviem validat; 40 euros per persona. Després que la Sílvia es queixés va rebaixar a 15 euros cada un i al final a 15 euros entre tots 7. Ho vam pagat (en realitat ens va sortir a compte perquè tenim un bitllet per fer un trajecte de 100km) però quan vam arribar a l’estació vam anar a posar una fulla de reclamació.

Va ser un dia molt complert i la veritat és que ens va encantar la ciutat i l’excursió. 

Cada dia em cau millor el grupet i cada dia els hi tinc més confiança!!
http://www.youtube.com/watch?v=IcrbM1l_BoI

Adaptació

Els tres primers dies van ser molt durs. Estavem la Cris i jo soles, a un pis que ens quedava gran, a una ciutat desconeguda i sense ningú amb qui sortir (en realitat només vam estar un dia soles, perquè a la segona nit ja vam fer amics). 

Cal dir que és la primera vegada que estic fora de casa i lluny dels meus pares i de la meva família. Tot i estar molt emocionada pel que començava, no vaig poder evitar deprimir-me una mica. Això de sortir de l'habitació i no poder dir "mama com es fa això?" o començar a cridar a la meva germana perquè m'ha agafat la suadera de l'armari... Però potser el que vaig notar més durant el primer dia va ser no tenir en Pau. Segurament per ell és més difícil que per mi, però en aquells moments sentia que estava buida i, sobretot, em sentia molt rara, una sensació que no havia tingut mai. (He de dir que sort n'hi ha del whatsapp i de l skype!)

I totes aquelles coses que feia fins ara la meva mare i que mai hi havia donat importància les he hagut de comançar a fer jo... Fer la compra, mirar i comparar preus (perquè tot és caríssim), pensar què haig de preparar per dinar i per sopar, haver de posar la rentadora (una història curiosa), netejar el lavabo... 

Ara entenc a la meva mare i penso solidaritzar-me amb ella quan torni!

Així doncs, aprofitant la "soletat" vam aprofitar per fer turisme diürn (dels pocs dies) pel Duomo i pel Ponte Vecchio. He de dir que Florència és una ciutat preciosa i que té racons molt màgics!

https://www.youtube.com/watch?v=0G3_kG5FFfQ

L'arribada

Per probar sort no s'hi perd res. Així que al Gener del 2013 la Cristina i jo vam presentar la sol·licitud per marxar a Innsbruck. Al final de Febrer sortien les convocatòries, no va ser Àustria sino la segona opció, Itàlia.

Els mesos van passar super lents, però la cosa s'anava fent més real mentre buscavem pis, agafavem els vols, triavem les companyes del pis, buscavem les facultats, buscavem pel google earth el nostre carrer, feiem la llista i, finalment, començavem a fer les maletes...

I ens vam adonar que ja ho teniem a sobre quan vam tenir els bitllets a la mà i ens vam trobar a l'aerport.

La Cristina havia marxat super aviat del seu poble, amb els seus germans i els seus pares i jo, després de la ressaca post-Festa Major també em vaig aixecar ben aviat i ben nerviosa direcció Girona, amb els meus pares, la meva germana, en Pau...

Vam facturar les maletes i després vam anar esmorar i a comprar els tiquets del bus.

El diàleg va ser el següent:

- Bus Pisa-Florència?

- Exacte

- Voleu el de tornada?

- No tenim vol de tornada!

Aquí ens vam adonar que la cosa ja era sèria i que ja hi erem!

Així que vam volar cap a Pisa, vam agafar el bus i ens vam plantar al Mc Donalds buscant internet com desesperades per dir a tothom que ja haviem arribat!

Feia una calor molt heavy i portavem dues maletes tamany XXL cada una. Ens vam plantar a l'agència i després, com vam poder, vam arribar al pis (4t pis sense assensor).

Allà estàvem i COMENÇAVA LA NOSTRA AVENTURA!

http://www.youtube.com/watch?v=EbJtYqBYCV8

Florència

Em considero una persona aventurera, obtimista i amb moltes ganes d'aprendre coses noves i tot i que sóc d'un petit poble, m'encanta conèixer nous racons. Així doncs, he iniciat una de les que segur que seràn les millors experiències de la meva vida, un erasmus a la ciutat més bonica del món; Florència.

He creat aquest blog per explicar les meves experiències i compartir-les amb tothom, perquè crec que val la pena.

Així doncs, ara toca viure el moment!
http://www.youtube.com/watch?v=g7z_vFfaSaY