30 de Gener

Poc sabíem que un any i 8 dies després de la iaia marxaria l'avi.

El nostre John Wayne particular. Aquell actor de western fort, àgil, inabastable, díficil de guanyar... En definitiva, el millor de tots.

Mai havia conegut una persona tan forta, que no es deixa guanyar per res ni per ningú, només pels seus néts! Una persona feta de ferro però com un tros de pa, un senyor, perquè era un senyor de cap a peus! Elegant, exigent, manetes, marit, pare, sogre, avi, jefe... Tot al mateix temps.

I et preguntes, es pot ser tot al mateix temps? Doncs ell ho era, de forma exemplar. 

Realment, un exemple a seguir. De fet, sempre ha sigut el meu exemple a seguir. Ens ha demostrat a tots que la base de l'èxit és l'esforç i que SÍ, l'esforç té recompensa.

La perseverança, la dedicació, el treball, i perquè no, el bon cor són la barreja perfecte per aconseguir els teus objectius. Com sempre deia, es pot ser un malparit però de què et serveixen tots els èxits si no tens ningú amb qui compartir-ho. No costa res ser persona i tenir en consideració tothom qui t'envolta!

Ha tingut una família que mai l'ha deixat de banda, sobretot en els moments més durs, quan va perdre la seva dama d'honor. Una família que l'ha vist en el seu millor moment i en el seu pitjor. Però és que ell també ho ha fet per tots nosaltres, ha estat allà amb l'ho bo i amb l'ho dolent.

I és que mai saps quan et toca, per això, una altra cosa que he après d'ell ha sigut gaudir de l'ho millor al principi i no deixar-ho pel final, perquè no saps si estaràs temps. Un bon consell!

Avi, siguis on siguis... Que sàpigues que t'estimo molt, molt! I que he après molt de tu. 

Suposo que és bo pensar que has deixat un gran llegat i que tot el que has fet i pel que has lluitat és pel que nosaltres lluitarem.

Mai t'oblidaré.

Ciao Firenze!

Han pasado 130 días des del primer contacto con Florencia. Llegamos sin saber bien que nos esperaba y ahora me voy con muchas sensaciones diferentes, seguramente las mejores que podría tener. Me voy sabiendo que aquí he conocido personas que le han dado todo el sentido a la experiencia y que han hecho que fuera muy especial. 
Tengo que decir que he tenido la suerte de que mi destinación haya sido una de las ciudades más bellas del mundo; Firenze. Un rincón para perderte, posiblemente, la ciudad con más arte del mundo y es que todas las calles, plazas, edificios… son un museo.
De todos modos tengo claro que sin la gente que me ha acompañado nada hubiera sido igual. Supongo que mucha gente no puede entender por qué todo se vive tan intensamente, tan rápido y es que ha quedado claro que en nuestra nube lo hemos tenido todo y que no nos faltaba nada más que lo que teníamos aquí. Está claro que esta experiencia te hace madurar, te hace apreciar las cosas de tu alrededor y te das cuenta que hay pequeñas cosas que pueden llegar a ser muy grandes y posiblemente las más importantes.
Pues ahora, haciendo balance, me doy cuenta que me voy con una maleta llena de momentos, mil momentos que jamás olvidaré; días, noches, viajes, charlas y los más importante, me voy con nuevas amistades que han marcado un antes y un después, sin dudarlo.
Gracias a todos por haberlo hecho posible.

https://www.youtube.com/watch?v=Slw1c5kWMGU

"Ella Cus"

Avui fa un any que ens vas deixar.

M'agradaria dedicar-te unes petites paraules i he trobat una cançó que explica exactament com eres, que et defineix.

"I des del seu silló 

del menjador

[...]i fa un jersei.

Fa un jersei

tot ell de color vermell,

de ganxet petitet,

amb una ratlla de verd,

i un botó a cada puny,

per si fa fred o pel juny"

https://www.youtube.com/watch?v=yaB_sAhXGB8

Et recordo asseguda a la teva butaca, fent aquells jerseis de llana tan ben fets, de tots colors, amb les agulles de fer ganxet i aquella mirada concentrada per no fer un punt equivocat.

I la part que et defineix millor, aquells detalls que tenies. Un botó a cada puny per poder posar-te el jersei al Març però també al Juny. I és que realment pensaves amb tot. Sí, pensaves amb tothom, amb la felicitat dels teus abans que la teva, bàsicament perquè la teva anava totalment lligada a la de la gent a qui estimaves.

No ens oblidem de tu, no ens oblidem de cada gest, de cada paraula ni de tot el que ens va ensenyar. Ni tampoc de les xerrades que ens mostraven que eres el nostre exemple a seguir. Una persona que estimava als seus i que mai odiava ni mai desitjava mal, ni tan sols quan estava patint tant. Per no molestar, no es queixava mai, mai.

Certament, darrera d'un gran home hi ha una GRAN DONA. Així et definiria. una Gran dona, una gran mare, una gran iaia, una gran veïna, una gran amiga, qui ens donava aquella petita empenta que ens faltava, qui deia aquella paraula que necessitavem escoltar al moment oportú, qui ens donava ànims i qui ens deia les coses pel seu nom. 

Però tranquila iaia, les teves papallones continuen acompanyant-nos als nostres somnis, els teus jerseis ens continuen abrigant, el teu somriure ens continua acompanyant i tu continues molt present entre nosaltres. I és que mai deixarem que s'apagui la teva llum, el teu record. Mai deixaràs de ser part de nosaltres.

T'estimo molt!