Com diu Pau Alabajos, a vegades cal fer inventari de totes aquelles coses que hem viscut per poder tancar una etapa.
No és fàcil resumir-ho tot però és de vital necessitat agraïr per mostrar que de vegades cal mirar enrere per poder continuar i mirar endavant amb més força.
En part no és fàcil reconèixer que les persones canvien i, amb això, les motivacions, els somnis i els objectius. Viure és això, créixer i madurar, equivocar-te i recapacitar, riure i plorar. Però també és ser un mateix, sol o acompanyat, i lluitar per totes aquelles que t'omplenen. Tendim a adaptar-nos amb el que tenim sense adonar-nos que potser no estavem visquent la nostra vida sinó una idealitzada del fidel amic i company. Per aquest precís motiu és necessari donar les gràcies per haver pogut ser partícep de tots aquests cicles necessaris fins arribar aquí.
Per tot això i més, gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada