Barcelona

Quan soni la tendresa

Aprofitant aquella cançó de Joan Dausà, te'n faig el protagonista.

Associo la nostra cançó i et dic que cada vegada que la sento em transporto als estius que vam passar junts, penso en que va ser massa d'hora i confio en que estàs bé.
Cada silenci que es crea, aquell buit al pit que se'ns fa a tots quan parlem de tu, és una prova que encara hi ets ben present. Que el record mai fuig, que el demà ens l'imaginem (a l'ideari de cadascú) amb el teu lloc ben guardat.

T'estimo, per molts anys que passin. I malaeixo cada moment (de guanys i de pèrdues) que he deixat d'estar a prop teu.

22*

https://www.youtube.com/watch?v=XFXTPjIYKqw

Paris

*

Quan ens obsessionem amb les coses grans i deixem de banda les petites,

Quan apostem per les coses segures i deixem de lluitar per les incertes,

Quan ens fixem amb les grans bandes sonores oblidant els petits versos,

Quan no veiem els altres fets més enllà dels nostres passos,

Fins que no ens adonem que és una obvietat, que deixa de ser un joc...

Fins que no veiem que el nord no és tan lluny del sud,

Fins que no veiem que aquell "eres", aquell "fly" eren molt més que allò.

Fins que no veiem que ho perdem.


https://www.youtube.com/watch?v=nSDgHBxUbVQ

Instantànies

Aquell meravellós instant en que es capten els millors moments;

amics, viatges, postes de sol úniques, despertars al paradís... 

Tot allò que es converteix en el record més bonic cada vegada que el veus, 

que et fa renèixer les ganes de lluitar pel més preuat i no et deixa defugir.

Tot allò pel que t'aixeques i somrius, 

per tot allò especial que et fa sentir únic, 

per les amistats verdaderes i els amors més grans.

Jo avui

Jo avui, mar, cel i núvols.                    

Jo avui, recerca d'aigua a la pell de sal.

Jo avui, arena entre els dits, aigua que vessa, llum.

https://www.youtube.com/watch?v=74YRq-XJYx4

Eivissa

Aquell precís instant en que les paraules guanyen tot el sentit

Aquell moment en que et pares a respirar per repensar-t'ho, 

aquell moment en que te n'adones que, possiblement, t'has deixat perdre. 

Aquell en que tens una lluita interior per decidir si anar-hi o quedar-te al punt de partida.

I .. un segon més tard, la balança es decanta cap a l'"endavant!"

Que tot plegat ja és prou dur com per deixar perdre oportunitats i 

per renunciar al que val la pena de veritat. 

Que aquells moments valen molt més que tot el que resta,

que qui val la pena hi serà, com sempre!