Sonen les primeres nota de la cançó que sempre us dedicavem i em veniu al cap, m'imagino aquella taula tan ben parada on no faltava de res. Els tiets amb els petits arribant i vosaltres mirant-nos orgullosos de la feina feta.
I tu, iaia, deies "tothom a taula que és hora de sopar" amb aquella dolçor, podiem parlar hores i hores i l'emoció creixia per moments...
I si veiessiu la petita com s'enfila a la cadira i ens diu el vers, i el tiet continua cantant aquella cançó que ens transporta a vosaltres i, aguantant-me les ganes de deixar anar un mar de llàgrimes penso.. Si ens veiessiu! Serieu els avis més feliços d'aquest món.
Us estimo
