Com diu aquella cançó "el més gran dels pecadors va marxar a mitja nit amb un tren a mitja nit"
No volia fer-se gran però, sense adonar-se'n, va esdevenir un dels més grans músics del nostre país, que perdura i perdurarà. Els cercles que havia deixat oberts es van tancant però tot el que ha arribat a fer musicalment restarà allà, a dalt de tot.
Sempre he estat una gran fan, m'encantava l'aire que tenia, com actuava, com cantava i el caràcter que tenia. Avui fa 15 anys que se'n va anar, ja fa molt de temps però com ell cantava, mai caurà en l'oblit. Recordo perfectament aquell 13 de Febrer del 99 i també el concert d'homenatge que se li va fer. Amb 6 anys me'l vaig mirar des del principi fins al final i vaig cantar cada una de les cançons!
En aquells moments no entenia molt bé que era un concert d'homenatge però jo cantava les seves cançons i amb els seus acords m'emocionava. I és que he passat mitja vida anant al cotxe amb el meu pare escoltant aquesta música, suposo que l'amor per un grup en concret és una mica com el caràcter que es passa de pares a fills!
Em fan una mica de ràbia aquelles persones que diuen que els agrada molt Sau i només coneixen "Boig per tu" i el "Tren de mitjanit". Considero que aquest grup ha fet les millors cançons que mai he escoltat, les cançons que escolto amb més tendresa, amb més sensabilitat, amb més carinyo, però també són les cançons per excel·lència del Rock Català de la dècada dels 90! I no es limita a dues cançons. Aquest grup té una llarga trajectòria que va començar amb un cd anomenat No puc deixar de fumar i des d'aquell moment van començar a destacar explicant desenganys, encerts i sentiments amb un estil propi. Una de les millors cançons era Com la primera nit https://www.youtube.com/watch?v=o5MSPsX6qHw on parla d'aquella victòria falsa d'un d'un amor que ha fugit però que ha tornat per una nit. El seu segon disc va ser Per la porta de servei amb les millors cançons que va fer Sau com deu mil anys i un dia http://www.ovguide.com/video/sau-no-he-nascut-per-militar-deu-mil-anys-i-un-dia-922ca39ce10036bafd11ce3f4b91e846 esperant el retorn d'aquell gran amor, declarant que estaria esperant deu mil anys i un dia, esperant bojament retrobar-se amb ella (i és que, si et canten això com volen que no ens enamoréssim d'aquest home?) . El següent treball va ser Quina nit! Aquí ja se sentien còmodes a l'escenari i "ho van petar" amb cançons com envia'm un àngel, entenc que quan la va escriure no sabia que molta gent li dedicaria a ell al cap de pocs anys, aquell àngel que demanava era exactament ell mateix. Amb aquells ulls penetrans i aquells rínxols. https://www.youtube.com/watch?v=yd6k2zZaDA8&feature=kp. Després va arribar El més gran dels pecadors va ser el següent cd que van treure, una de les cançons més emblemàtiques va ser aquell Glòria, una història d' amistat quasi oblidada feta a mida per ell i pels seus. Possiblement una de les millors cançons que va fer!
https://www.youtube.com/watch?v=3FO1qFB4LL8. Després ens van regalar Bàsic amb aquella cançó de nadal o Laia, la història d'aquella noia que volia volar alt, amb un bitllet d'anada i de matinada va marxar lluny. Va deixar pares i pàtria i ell li desitjava bona sort. Una cançó tendra i profunda que segurament va animar a molta gent a volar ben lluny. https://www.youtube.com/watch?v=Ee4ptKTU-cQ . Finalment vam tenir amb la lluna a l'esquena, dins d'aquest cd hi havia la prova d'amor a un petit poble, Llançà.
Port de Llançà- https://www.youtube.com/watch?v=B8D9cXYsKfY&feature=kp
La meva cançó preferida és Pertàner a algun lloc. Un petit homenatge a tota aquella gent a qui li ha sigut complicat pertànyer a algun lloc. Transmet aquella sensació de qui puja el primer tren i va a buscar el seu lloc a l'altra banda de món, aquells valents que volen a quilòmetres de distància per començar de nou, sense prejudicis. Endavant valents! https://www.youtube.com/watch?v=ZALGy3FXgz4
Per sort en Carles no només es va dedicar a la música. Una de les seves grans passions va ser el teatre, realment era un artista. Va sortir amb pel·lícules com la rambla de les floristes, Gaudí, escrit als estels... A sèries de televisió com sóc com sóc, Sitges.. Pel que fa al teatre va destacar amb l'auca del senyor Esteve o amb Romeu i Julieta i finalment el que se li va donar millor van ser els musicals, els que tots recordarem són aquell tots dos i els Pirates de la mà de Dagoll Dagom.
Com deien, Carles Sabater va arribar a ser com Dean: ros, seductor, artista, a estones trist i melancòlic.
Esperem que entrés al cel per la porta de servei i allà estigui tan bé com es mareix.
Gràcies pels regals que ens has deixat i per fer-nos els dies una mica menys durs amb les teves lletres.
