dilluns, 28 d’octubre del 2013

Italià

Quina llengua tan bonica!!!!!!
La veritat és que amb el Castellà i, sobretot el Català, la majoria de paraules i expressions les entens bé. La majoria de Florentins al veure't extranger ja intenten parlar-te més a poc a poc, o més clar. (Depen de la persona i de la situació!!)
El curs d'Italià ens està fent millorar molt, sobretot gramàticament i per treure'ns la vergonya que tenim al cos.. Al parlar amb un natiu sempre impacta més! El que puc dir és que al ser una llengua romànica com les nostres ens és molt més fàcil, però canvia molt el dialecte del nord (Florència) amb el del Sud (Nàpols) i després has d'anar amb el super google Traductor a la mà..
Pel que fa la llengua, és molt musical i encara que estiguin enfadats sona molt bé.

I l'Italià ens ha portat a conèixer persones súper maques (al curs), hem fet un grupet molt divertit i ens morim de riure a les classes! En Claudio (el profe) és super caxondo i li agraden moltissim els espanyols i sobretot la "siesta". Tenim dos personatges a classe en Francisco o, com diu ell, en Francesco i en José Ángel que no deixen que ens aburrim mai, de fet, quan parlen els dos junts és per partir-te el cul! I després, gràcies aquest curs també haurem après Polac i Txec! La frase estrella és ... "Com es diu .... amb Txec?"

Així doncs, no dominem la llengua, però ens podem espavilar perfectament!!
Ai.. quina llengua tan bonica!


http://www.youtube.com/watch?v=KTM_qG_NPC8

dilluns, 21 d’octubre del 2013

Tanti Auguri

Aquesta entrada és per donar-vos les gràcies a tots i a totes!
Ha sigut un dels millors aniversaris i és que l'he pogut passar al costat de grans persones, la Gent Erasmus que van tenir grans detalls que em van fer sentir molt especial! A més a més, he tingut la visita dels meus pares i la meva germana, que encara el van acabar d'arrodonir!
Les nenes em van enviar un video... Encara estic super emocionada! I m'encanta pensar que encara que estigui a 1000km hi son (totes les que hi han de ser!) I no necessito res ni ningú més! També haig de dona-ls'hi les gracies perquè m'imagino que sigut una feinada!
També haig de dir que vaig rebre un regal molt especial i molt inesperat de la Ivette i la Mar.. Tinc una gran sort de tenir amigues com elles! Estic molt contenta i molt orgullosa de tenir-les al meu costat! I sincerament estic esperant amb impesciència que agafin un vol i em vinguin a veure!!!!!!!! :D

I totes les felicitacions i petites sorpreses durant el dia.. Estic molt contenta de pensar que la gent hi és, encara que estigui a Sant Hilari o a Florència!!! Sóc una persona molt afortunada, la veritat!

En definitiva, Gràcies a tothom que va fer que aquest dia fos inoblidable!!!! El 2 no pesa tant amb aquesta gran entrada!



dissabte, 12 d’octubre del 2013

12.6!!

Avui és un dia especial!! Som dia 12 i vull fer la meva petita aportació des d'aquí...
M'agradaria dedicar-te aquestes paraules a tu Pau, després de 3 anys i 4 mesos (deunidó, com passa el temps) t'haig de dir que continuo sentint aquelles pessigolletes a la panxa quan sé que t'haig de veure, sobretot ara, a mil km de distància. L'altre dia quan et vaig venir a buscar a l'estació vaig tenir la mateixa sensació que el primer dia. Les coses aquí les vivim més intensament, és tan curt però tant profund que ho vull aprofitar com si no hi hagués demà. Queda molt cutre dit així, però mai haviem estat tan separats i crec i saps que això ens està fent molt més forts. 
Haig de dir que com totes les parelles hem tingut i tenim alts i baixos, que en algun moment parlem molt però no ens diem res i que sí, accepto que sóc la persona més borde i esquerpa del món però tot i així tu continues aquí, al peu del canó, lluitant i apostant per mi! I m'encanta! Ets una gran persona, de fet ets únic i a mi m'agrades així, siguent com ets!

Estar aquí m'ha fet canviar força, espero que per bé, i ara veig què és més important i tu entres dins d'aquest grup. Aquí veus a qui li importes i per a qui val la pena lluitar! I obviament, per tu val la pena lluitar, val la pena lluitar per aquesta relació i per tot el que comporta!
T'estimo moltíssim Pau i encara que potser t'ho digui poc saps que quan ho dic és perquè de veritat ho sento i que son les paraules més sinceres que et puc dir en aquest moment!
Tinc moltes ganes de veure't i sí, d'abraçar-te!

Moltes felicitats i un petó d'aquells que fan soroll des de Florència!
Ets el millor, no ho dubtis mai!


dimecres, 9 d’octubre del 2013

Alimentació

No m'hauria imaginat mai que m'agradaria la cuina! Obviament, amb un mes no soc una gran cuinera, però fins i tot jo estic impressionada de com me n'estic ensortint!
Haig de dir que al primer dia no sabia com engegar els fugons... (quina vergonya, la Cris m'havia d'ajudar...) i ara estem fent uns plats una mica elaborats i tot! Pollastre amb salsa Roquefort, uns ous farcits (bonissims), uns macarrons casi com els de la iaia, unes cuixes de pollastres amb patata, pastanaga i ceba, un puré de carbassa!! I la setmana que ve m'arriscaré amb els canelons i fins i tot algun dia, alguna cosa de postres!
I deixar clar que el que no podem menjar és perquè no ho podem comprar... que ja sabeu que la vida a Florència és molt cara!!
Així que aquest text va especialment per la meva mare perquè creia que no menjaria bé i que passaria gana (just al contrari!) i a en Pau perquè creia que no podria menjar res perquè no m'ho sabria fer, que només menjaria pasta o que ho compraria tot congelat... jujuju! Quan torni et faré un sopar de luxe, que ho sàpigues!!!

Doncs aquí em teniu.. ben alimentada, fent de mastercheff, aprenent cada dia una mica més i provant nous plats!!!
I us deixo amb la foto de l'ou farcit, per fer-vos una mica d'enveja (Sana!)

Universitat!

El motiu pel qual he viatjat a Florència és educatiu (ehem). 

D'entrada haig de dir que la Universitat de Florència (Università degli studi di Firenze) és un caos!!!!!
El dia 17 de Setembre (primer dia de curs) encara s'estaven canviant assignatures de semestre, retirant alguna assignatura, canviant professors, no s'havien publicat les aules...
Obviament a relacions Internacionals, que ja hi haviem anat unes 3 vegades, passaven de nosaltres (amb l'excusa que tenien molta feina) ens van tractar ràpid i malament (si tenies la sort que no et feien el comentari "No sé què hi fas aquí si no tens ni idea d'Italià"). Ho portaven tan malament que nosaltres que haviem d'estar a Pistoia fent la carrera ens han obligat fer-la a Florència, a la facultat d'Economia. Amb assignatures d'economia, que lògicament, no tenen res en comú amb les assignatures que s'estan fent a Girona. 
(El nostre acord d'estudis inicial ha canviat tot, de fet, les assignatures que haviem de fer o no existeixen, ja no es fan o les han canviat de semestre)
Per altra banda, a Girona tampoc ens han fet massa cas... com que sabiem la possibilitat que no ens acceptessin les assignatures vam enviar un mail per a veure què haviem de fer, la resposta va ser a llarg termini i que ens donaven el vist-i-plau. 
Així que després d'un petit canvi d'assignatura vam començar a posar-nos serioses amb les classes. Els horaris estan molt bé (tenim divendres festa!) Per altra banda, les classes s'entenen molt bé tot i ser amb Italià. Sempre tens l'ajuda del Powerpoint i amb una mica de sort, la d'algun professor. El campus és força nou, així que les classes són còmodes, hi ha pantalles a cada lateral i al centre per seguir el powerpoint i micros per sentir bé els professors. Així que nosaltres encantades amb la nostra vida estudiantil!! 

Aquí ve la segona part... Doncs sí amics, el dia 8 d'Octubre rebem el correu de Girona dient-nos que les assignatures que estem fent no els hi agraden (Després que ens diguessin que sí) i que hem d'anar a Pistoia a fer el semestre... o bé, fer una assignatura de Màster. De màster? sí!!!
Així que demà comencem la segona part de l'aventura, assignatura de màster, amb anglès i.. la comencem un mes després que tots!!! A veure com anirà això!!!!!!!!!!!!! QUINS NERVIS!

El petit resum que puc fer és que ja sé que totes les universitats són caòtiques, però aquesta ho és el triple. Les classes són de 2 hores però els professors arriben mitja hora més tard i pleguem vint minuts abans, així que queden reduïdes a 1 hora i poc (Poques ganes de treballar)!!
I és que quan tornem a Girona podrem dir que hem estat a la universitat que pel tema d'organització, d'horaris, d'informació, de gestió, de matriculació, d'assignatures... és la PITJOR!


Ciaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaao! http://www.youtube.com/watch?v=RBumgq5yVrA

dimarts, 1 d’octubre del 2013

Resum del Primer mes

Demà ja farà un mes que estem aquí i el balanç que en puc fer és molt positiu.

La gent (la nova família) és estupenda i m'està aportant moltes coses bones, ja no només per l'experiència sino per prendre's la vida d'una altra manera, consells útils per la cuina, per la neteja, per la roba, consells pràctics a l'hora de comprar o a l'hora de posar una rentadora o viatjar... en resum, per la vida i pel dia a dia!
Avui és l'aniversari d'en Ion i en tenim una de molt gran preparada!! Uns San Fermines casolans i un concurs de Truita de patates! Estic molt contenta perquè no deixem de fer coses, de conèixer racons, ciutats, museus... Tots tenen ganes de voltar i d'aprofitar al màxim l'ocasió!
Aquest dissabte hi havia entrada gratuïta a tots els museus i la veritat és que vam aprofitar molt... Duomo, Jardins del Bóboli, Galeria dels Uffizzi, Galeria de l'Academia... Tot val moltissim la pena i, ja que estem al cor del renaixament, esperem que se'ns encomani una mica de la cultura que hi ha aquí...!! (Si més no amb el temps que passem a les escales de Santa Crocce)

La ciutat és preciosa. Florència té un bon clima, uns racons perfectes per descobrir, sol o acompanyat, uns jardins enormes, unes places mítiques, unes panoràmiques inigualables, unes botigues genials... Una ciutat molt pràctica (ho tens tot a l'abast), però a més està plena de cultura i tradició.


El pis és una mica cutre però és suficient per passar-hi les hores que hi passem. I les companyes l'estan complementant!! Sobretot quan fem les truites de patates que fem, els aperitius, els macarrons... i els Cafès!!!!!! Els cafès es mareixen una petita menció! Els cafès amb llet o "cafelatte" estan increïbles, sabeu que a mi no m'agradava el cafè, doncs m'estic tornant addicta!! (Podria ser la raó que ara no dormi a les nits...) Que per cert, hem descobert una cafeteria que fan el millor cafè d'Itàlia!!!!!! (ja us en parlaré més endavant)


La uni és ... un desastre!!! Organització 0, Informació 0, Idiomes 0, Assignatures -5... Encara ara (1 d'Octubre) hem de signar l'acord d'estudis perquè no els hi dóna temps... Ens veig tornant amb el primer semestre de tercer pendent de conval·lidar.. 
De totes maneres, estem complint molt, estem anant a totes les classes (o gairebé totes) i les mig entenem!
L'idioma, l'Italià... Tenim una mica l'avantatge que és una barreja entre el català, el castellà i alguna coseta del Francès. Així que entendre'l l'entenem, però de moment, escriure'l i parlar-lo encara no, però temps al temps! No cal patir que per fer-nos entendre ja ens busquem la vida! A part, ahir vam fer la prova de nivell d'Italià i va anar força bé (una gent molt caxonda), així que dilluns ja comencem el super curs i ens posarem les piles per aprendre molt i molt ràpid!

Les visites... la visita d'en Pau em va deixar una mica buida, se'm va fer molt raro quan va marxar (la sensació típica del diumenge però sabent que no el veuria fins al cap d'un mes), però em va fer molta il·lusió poder-li ensenyar la meva vida d'aquí i que veiés que no ha de patir per res, que estic bé!! 


Aquest cap de setmana venen les nenes de la uni (quines ganes!!) i d'aquí poquet també vindran els meus pares, en tinc moltes ganes però sé que em passarà el mateix que amb en Pau!! 
Tema el comentari de les nenes (que sé que també vindran molt aviat) no anava amb cap mala intenció, sé que tothom està molt enfeinat i que això passaria encara que estiguessim a la Xina, a Girona o a la lluna i que segurament jo tampoc hi estic posant massa de la meva part. Us estimo molt! 
Seguint amb les visites també vindran els tiets amb els peques, la Ivette... Així que no em puc queixar gens de visites!!!!!!!!

I viure a Florència? ÉS MOOOOOOOOLT CAR!! I aquí és on em surt la vena rata! jajajajaj
Els Andalusos s'enriuen de nosaltres (clar, amb la beca que tenen...ESTEM MOLT INDIGNATS!), però nosaltres no podem comprar res més que no sigui l'euro feliç (più conveniente). (Productes de marca blanca amb la imatge d'un euro feliç)
Així que aquí estem, amb mesures d'austeritat, estalviant tot el que es pot!!!
Ahhh! Estem menjant molt bé (pasta+arròs+amanides+botifarres+pasta+arròs...) és broma, ens en sortim prou bé i mengem equilibrat i fins i tot... ens atrevim a cuinar plats nous!!

I ja per acabar, estic molt contenta de les mostres de carinyo que vaig rebent ja sigui a partir de mails, de trucades, via skype o whatsapps. Encara que no estigui enyorada, s'agraeix moltíssim veure que pensen amb tu i que allà et troben a faltar!! 
Per cert, trobo moltíssim a faltar la Coral! No m'ho pensava però em sento buida i em falta cantar (De fet, em poso els auriculars i canto com una motivada i les del pis s'enriuen de mi!!!)

Així que aquí estem, ja hem passat un mes i anem a pel segon!! 
I de moment el que puc dir és que tothom que pugui que marxi i que conegui llocs nous, països nous, gent nova i visqui noves experiències!!
Un petó a toooooooooots!
http://www.youtube.com/watch?v=Y5353-llo14 i Feliç Octubre (el meu mes preferit!!!)

Instagram